Una dècada desvetllant les figures

Avui, ningú concep la nit del 28 de juliol sense el No n’hi ha prou. Però fa 10 anys, quan es va estrenar, tot eren incerteses. “Treure les figures a ballar a les 2 de la matinada feia arrufar el nas a les colles i a Cultura. N’esteu segurs?, deien. Doncs sí”. El periodista mataroní Oriol Rodri, un dels impulsors de l’esdeveniment, es mostra molt satisfet de l’èxit de la idea. “La idea original era una còpia de la Patum, i en aquests 10 anys ha evolucionat fins convertir-se en quelcom molt nostre, en una simbiosi entre figures i assistents”, relata.

“L’acte ha servit per arreglar la seqüència festiva de la nostra Festa Major”,

L’any passat va ser el No n’hi ha prou més participat fins ara, amb més de 7.000 persones. Una prova definitiva de la consolidació de l’acte en el programa de Les Santes. “Ha servit per arreglar la seqüència festiva de la nostra Festa Major”, apunta Rodri. Fins al 2007, les nits de la festa anaven de cap a caiguda des de la Nit Boja del 25. Ara, tal i com ho defineix el periodista esportiu, Les Santes són com una etapa del Tour de França. “Un port de categoria especial el 25, dos de segona o tercera el 26 i el 27, i un altre hors categorie el 28”. A diferència de la Nit Boja, que cada cop congrega més assistents foranis, el No n’hi ha prou culmina “una nit molt mataronina”, com diu Rodri. “El fet de fer-se a les 2 de la matinada fa que sigui més difícil que gent de fora vingui expressament a la ciutat”.

“El control d’accessos em sembla una molt bona idea, sempre i quan els controls siguin àgils i ningú es quedi sense poder assistir a l’acte”

Tot i així, enguany cau en divendres i es preveu un No n’hi ha prou amb nou rècord d’assistència. L’Ajuntament, tal i com farà pel Desvetllament Bellugós, instal·larà punts de control d’accés a La Riera abans del No n’hi ha prou, per evitar excés d’aforament i que la gent no entri amb ampolles de vidre. “Em sembla una molt bona idea, sempre i quan els controls siguin àgils i ningú es quedi sense poder assistir a l’acte”, afirma. Pel que fa a la possible massificació, no és quelcom que preocupi especialment els organitzadors. “Sovint no és problema de quantitat de gent, pots tenir 300 descontrolats que no massifiquin res i que et rebentin l’acte”, assegura. Però si tothom que assisteix al No n’hi ha prou sap de què va i com comportar-se, tot anirà bé. “La identitat de l’acte no perilla si es massifica”, resumeix Rodri.

L'essència del No n’hi ha prou

Una festa nocturna amb les figures com a protagonistes, les quals garanteixen per si soles un munt d’assistents. Aquesta era la idea original del No n’hi ha prou, que pren el nom del “crit de guerra” santero a les dormides d’en Robafaves. Les figures, que intenten descansar a l’Ajuntament, es desvetllen pel soroll de la festa i surten a ballar amb la munió de gent congregada davant de la Casa Gran. El darrer gran ball de la Família Robafaves, la Momerota, el Drac, l’Àliga i les Diablesses, envoltats cada cop de més mataronins assedegats de festa.