Una cortina de pluja clou sobtadament el No n’hi ha prou

Les Santes mantenen en els darrers anys una relació tempestuosa amb la pluja. Els xàfecs fan acte de presència de manera sorprenent i intensa i ho posen tot de cap per avall. El darrer capítol es va viure ahir diumenge, dia 28, durant el No n’hi ha prou. Cap a les tres de la matinada, quan l’espectacular ball  encarava el seu tram final, el cel es va desplomar sobre el cap de les figures, els músics de la Principal de la Nit i els centenars de persones que s’apinyaven a les portes de l’Ajuntament. Primer en forma de gotes grosses i pesades, d’aquelles que es perceben una per una quan cauen sobre els cossos. I després, com una autèntica cortina de pluja acompanyada d’una forta tempesta elèctrica, que va obligar a cloure l’acte de manera precipitada.

Fins que els llamps amenaçadors no van començar a il•luminar la negra nit mataronina, el No n’hi ha prou marxava sobre rodes. Les figures, desvetllades per la música provinent del Parc –Ball de Requisits- i de la plaça de Santa Anna –Anem de canyes- van sortir de l’Ajuntament a ballar al ritme dels músics de la Principal de la Nit i acompanyades de molts centenars de persones a uns nivells d’eufòria tan sols comparables amb els que es viuen durant el Desvetllament. L’acte guanya adeptes any rere any, i la sensació és que ahir es va batre un nou rècord d’assistència. Per als portadors de les figures i la resta de membres de les colles no és una jornada fàcil, ja que han d’encadenar un ball rere l’altre mentre s’obren pas entre la multitud i improvisen cordons de seguretat.

Una segona Ruixada
Com és habitual, l’acte va prendre un caràcter reivindicatiu, amb crits en favor de la independència de Catalunya. El regidor de la CUP, Xavier Safont-Tria, va desplegar una bandera estelada des del balcó de l’Ajuntament. I un parell de persones entre el públic van treure una bandera espanyola amb intenció de cremar-la. Però va ser just en aquell moment quan la pluja es va fer més intensa i va comportar que tot es precipités. Les colles van entrar les figures a corre-cuita a l’Ajuntament per resguardar-les del xàfec, i els músics van buscar refugi. Semblava que la nit es tancava de manera sobtada, però la pluja ni molt menys va aigualir les ganes de festa dels assistents, que en aquell moment es trobaven en el màxim grau d’eufòria. Molts van seguir saltant i ballant sota el xàfec, cantant el Bequetero, com si la pluja fos en realitat una nova versió de la Ruixada. Allò de què el No n’hi ha prou és la segona Nit Boja de les Santes va prendre més sentit que mai amb aquest final passat per aigua.