Una ciutat amb caliu teatral

Una oportunitat per acostar als mataronins el bon teatre que es fa al país. Aquesta és la premissa per programar les obres de la temporada de teatre i dansa del Teatre Monumental de Mataró. Un recinte que aixeca el teló aquest divendres, dia 26, amb el muntatge Espectres, de Henrik Ibsen i que durant tota la tardor oferirà un total de sis espectacles que destaquen, majoritàriament, per haver estat molt ben rebuts per crítica i públic en les seves respectives estrenes. A la programació s’hi donen cita noms clàssics de la dramatúrgia com Ibsen, Anton Txekhov (Germanes) o Eric-Emmanuel Schmitt (El llibertí) i noves figures del teatre com el nord-americà Neil Labute (La forma de les coses). Quatre obres de teatre que es completen amb dues de dansa: Mis pies te contarán, de Megaló-Teatro Móbil, i L’arquitectura dels desitjos, el nou muntatge en què treballa la companyia Trànsit i que presentarà en format ‘work in progress’.

El cicle destaca especialment, respecte a altres temporades, per congregar propostes que conjuguen qualitat i popularitat. “En aquest curs hem tingut una bona anyada a nivell teatral, i per això hem pogut triar bons productes”, explica Tere Almar, Tècnica de l’IMAC responsable de la programació. Almar constata que els criteris que es marquen per definir el cartell d’obres és el mateix que altres anys. “Intentem que tots els espectacles tinguin una bona direcció al darrere i un bon planter d’actors, i apostem per l’eclecticisme”. Així, cada temporada sol combinar obres de dramaturgs catalans amb peces d’autors clàssics o de noves figures internacionals. “Busquem l’equilibri, intentant ser variats, sense centrar-nos en un gènere i combinant peces comercials amb d’altres de més arriscades”, resumeix Almar. La confecció de la programació també depèn de dos criteris bàsics: “Hi ha formats que no s’adapten gaire bé a l’escenari del Monumental, i al llarg dels anys hem pogut estudiar quin públic ens ve al teatre i què és el que reclama”.

I sembla que han premut la tecla encertada. La Temporada de Tardor ha batut el record d’abonaments, ja que en tenen confirmats 409, més de la meitat de l’aforament del Monumental, que pot acollir 780 persones. “Temporada a temporada, el nombre d’abonaments va creixent, i això demostra que hi ha una fidelització”, explica el president de l’IMAC, Sergi Penedès. Els responsables de la programació teatral creuen que aquestes dades són fruit d’un treball continuat i que ataca diferents fronts. Per començar, segons Almar, a Mataró hi ha “caliu teatral”, basat en una forta tradició que se sustenta en entitats com Sala Cabanyes, cantera d’actors i directors que han triomfat a l’escena teatral catalana; o l’Aula Municipal de Teatre, que enguany compleix el seu 25è aniversari. “La gent que surt d’aquestes dues entitats, si bé no tothom es professionalitza, sí que fa més llarga la llista de consumidors habituals de teatre”, destaca Almar.

Treballa mb el sector jove
La qüestió, com diu la tècnica de l’IMAC, és “fer bullir l’olla” i crear massa crítica que després ompli els teatres. En aquest sentit, la política cultural mataronina, sovint discutida en altres àmbits, manté una línia d’activitat intensa des de fa ja força anys. Un exemple és la Mostra de teatre juvenil, que ja porta vuit anys realitzant-se amb alumnes de set instituts de la ciutat; en les dues darreres edicions, el dramaturg Ahmed Ghazali i el director Oriol Broggi han col·laborat directament en aquest projecte pedagògic que culmina amb els joves estudiants portant a terme una obra teatral. En aquest curs, el nom convidat serà l’actriu Rosa Gamis. “Amb aquesta aposta hem donat un salt de qualitat i aconseguim que els joves coneguin la tradició teatral del país i comencin a estimar-se el teatre”. En aquesta línia també es mou el projecte Butaka, encetat aquest 2008 per l’IMAC, el Servei de Joventut i la fundació Xarxa, amb l’objectiu de trencar la barrera existent entre el públic juvenil i les arts escèniques. A tot plegat, s’hi suma les Ajudes a la Creació Escènica que atorga l’IMAC i la promoció de les companyies circenses de la ciutat, cada cop més nombroses i amb més promoció, a través de la integració de Mataró a la xarxa de la Ciutat Amiga del Circ.

El dèficit del Monumental
Aquest conjunt de polítiques de suport a les arts escèniques han estat profitoses, però no corresponen amb les infraestructures teatrals de què disposa Mataró. El teatre Monumental, en les seves actuals condicions, no acaba de donar la talla, tot i el rentat de cara a què va ser sotmès ara fa dos anys. Sergi Penedès reconeix aquestes mancances: “Ja és hora de fer un pas endavant i saber estar a l’alçada”. Ja fa temps que es parla de construir un nou teatre, però el projecte mai es concreta. El president de l’IMAC constata que si no es pot fer un teatre nou cal treballar a fons amb el Monumental per fer-lo “més còmode i agradable tan per a les companyies com per al públic”. Tanmateix, segueix sense haver-hi un horitzó concret perquè el panorama d’equipaments escènics millori a la ciutat.

Llegeix la descripció de les obres que integren la Temporada del Monumental