Un treball sobre la baronia Desbosch guanya el Premi Iluro

"És un treball magnífic, molt seriós, qualificat amb la màxima puntuació com a tesi doctoral, amb una documentació esplèndida i que podrà ser llegit per molta gent, perquè ajuda a entendre la complexitat de la història del nostre país”. Amb aquestes paraules ha descrit el doctor Jordi Nadal, president del Jurat del Premi Iluso, l'obra guanyadora, La baronia Desbosch del Maresme. Una jurisdicció feudal en l'Edat Moderna, de l'argentonina Maria Assumpció Zapata. El veredicte s'ha fet públic aquest tarda en un acte a la sala d'actes de Caixa Laietana al carrer Santa Teresa.

Nadal va comentar la resta de treballs presentats i els ha valorat com de gran qualitat, malgrat que aquest any se n'havien presentat menys respecte d'altres ocasions. Respecte al treball Miquel Biada i Bunyol (1789-1848), que es presentava per segon cop, Nadal ha lamentat haver insistit de forma tan contundent l'any passat en què l'autor el millorés, ja que segons el jurat el resultat global no ha estat satisfactori.

Pel que fa a De la guerra de Cuba a la Guerra Civil. Els moviments polítics, socials i sindicalistes a Canet de Mar (1898-1936), el president del jurat ha manifestat que era fet per una persona “que en sap, amb ofici” però que no era prou ambiciós. Respecte a El ball de plaça a les terres del Maresme, Nadal ha explicat que el jurat ha decidit demanar un informe extern per tenir una segona opinió sobre la qualitat de treball, ja que en ser d'una temàtica molt concreta, no s'hi ha vist en cor de pronunciar-s'hi. I de Evolució històrica de les viles d'interior del baix Maresme. El cas de la vila de Teià , el president ha desvelat que es tracta d'una versió millorada d'un llibre ja publicat, de manera que incompleix un dels criteris claus del premi Iluro: l'originalitat de les obres.

La proclamació del veredicte de la 45ena edició del Premi Iluro s'ha fet després d'una conferència pronunciada per Fra Valentí Serra, caputxí, sobre la figura del Cardenal Vives i Tutó. Natural de Llavaneres, va ser un dels cardenals catalans més influents de principis de segle entre la cúria romana.