Un sentiment que es porta a dins

La Germandat de Ntro. Padre Jesús Nazareno i Ntra. Sra. de la Esperanza és una de les més antigues de Mataró. Ja fa 30 anys que va néixer al barri de Cerdanyola de la ciutat i, des de llavors, no ha faltat a la cita. Tot i que en els seus inicis només sortia al pas la figura del Nazareno, més endavant va arribar la Verge, la segona figura protagonista de la processó. José Manuel Padilla és, des de fa 15 anys, el capatàs de la germandat del Nazareno: “Vaig començar de portant i, després d’uns anys, vaig voler tenir l’oportunitat de conduir-los jo a ells i sortir amb el pas que m’ha acompanyat tota la vida”. Enguany la germandat celebra tres dècades de vida afrontant amb més il·lusió que mai els dies grans de la SEtmana Santa

Des dels seus inicis i fins ara, la germandat de Jesús Nazareno ha anat creixent, adaptant-se a noves maneres de fer i a nous recorreguts. Però sempre, això sí, ha mantingut l’essència amb la qual va néixer. Enguany, són 24 els portants que aniran sota la figura. “Aquest any tenim la sort de poder tenir algun relleu, que sempre és important per si hi ha algú que es cansa i necessita hidratar-se una mica”, explica Padilla. Una de les coses que Padilla ha incorporat en aquesta germandat en els darrers anys és el fet de mirar més pels portants. “Com que jo vaig viure l’experiència de portar la figura uns anys, veia coses que potser es podrien millorar”, afirma i afegeix que “per això, quan vaig entrar de capatàs vaig intentar valorar aquestes coses”. Padilla és molt partidari de què tothom carregui els mateixos quilos i que el costal estigui fet de manera que els portants es facin el menys dany possible. “Aquesta és l’única funció que tinc jo, poder guiar-los, però el fet de caminar, això ja ho porten ells a dins”, afirma.

Vaig començar de portant i, després d’uns anys, vaig voler tenir l’oportunitat de conduir-los jo a ells i sortir amb el pas que m’ha acompanyat tota la vida”.

Precisament aquest caminar és el que la germandat porta assajant des de principis del mes de gener, un parell o tres de dies a la setmana. “Una de les coses que caracteritza el nostre pas és que ens agrada molt anar lligats amb la banda i la música, fem una petita coreografia i això s’ha d’assajar perquè surti bé”, assegura el capatàs. Es tracta d’uns assajos que es fan als vespres i amb dies de ple hivern, però on la il·lusió pesa molt més. Segons Padilla, malgrat que tothom treballa i que a vegades és difícil organitzar tanta gent, “com ho portem dins i ens agrada tant, traiem temps d’on sigui per venir”. I és que el sentiment final ell ho té clar: “Quan et poses a Jesús a sobre, jo sempre dic que nosaltres som els seus peus i caminem per ell”.

Un sentiment que es porta dins

Pràcticament tota la família de Dolors Caballé i Carme Caballé forma part de la Germandat de Ntro. Padre Jesús Nazareno i Ntra. Sra. de la Esperanza. Aquestes dues germanes, de Mataró de tota la vida, van començar a sortir al pas de la Setmana Santa de Mataró com a portants fa ja 15 anys, i a dia d’avui encara hi continuen. Ara, els seus fills, nétes i nebodes també s’han animat a participar-hi.“És una cosa tan maca, ho portem dins des de fa molts anys i ho fem amb molt de sentiment i bondat”, explica Dolors Caballé, que també valora “l’amistat i la bona companyia que es crea en la germandat”.  Ella, que reconeix que el sentit religiós de les processons està per sobre de tot, no té cap dubte de què continuarà fins que pugui: “Encara que a vegades és molt sacrifici venir a assajar amb el fred, quan arriba la setmana gran el resultat és tan maco que se’ns oblida tot”.

Un altre cas és el de Pedro Díaz, un home que també pot presumir de portar 13 anys a la Germandat. Encara que al principi li va costar decidir-se, finalment es va animar a formar-hi part. Una decisió de la qual ara no pot estar més satisfet. Ell va néixer a Màlaga però amb només 2 anys ja va venir cap a Mataró. No té records de les processons de la seva terra natal, però sí una passió innata per a les processons de Setmana Santa. “No sóc portant perquè em recordi a la meva terra, ja que, com vaig venir tan petit no tinc records, però de sempre m’han atret molt les processons i sortir a veure els passos”, assegura Díaz. “D’ençà que estic a Mataró mai m’he perdut una processó”, afirma, afegint que “si ja m’agradava veure-les des de fora, des de dins ho visc tot més intensament i les gaudeixo més”. I és que, tot i que Díaz reconeix tenir fe però no ser un practicant actiu, aquesta cita l’ha acompanyat tota la vida. “Els assajos a vegades són durs després d’un dia de feina però, al final, allò que és difícil és el que et satisfà”, agraeix.