El festival de cinema de Catalunya, Sitges 201, és el festival especialitzat en cinema fantàstic més important del món i en aquesta edició ho ha tornat a demostrar convertint-se, durant deu dies, en l’aparador de les propostes més interessants del gènere que es realitzen a nivell internacional. Com és habitual, el certamen presta també atenció a les produccions catalanes fantàstiques. Ha estat així des del primer dia, ja que el festival s’ha inaugurat amb la interessant ‘Los ojos de Julia’, una cinta de terror protagonitzada per Belén Rueda, en un intent del seu director, Guillem Morales, de repetir l’èxit de El Orfanato.
En la secció competitiva, i contra tot pronòstic, la pel·lícula finesa ‘Rare exports a Christmas tale’ és la gran triomfadora. Per un costat ha estat escollida millor pel·lícula del festival en la seva 43a edició, i també ha guanyat el guardó al millor director per Jalmari Helander i millor fotografia. El film mostra la cara tèrbola de Santa Claus a rel d’unes excavacions arqueològiques dins la seva tomba. El simpàtic i entranyable avi de barba blanca es revelarà com una creatura demoníaca. El premi a Rare Exports ha deixat fora del palmarès una de les cintes que va agradar més: Secuestrados, reconstrucció d’un tràgic segrest a partir de 12 plans seqüència. La cinta de Miguel Àngel Vivas, que compta amb unes excel•lents interpretacions ha estat la gran perdedora del festival malgrat haver aconseguit el guardó màxim a l’important festival de cinema fantàstic d’Austin.
Per contra el premi de la crítica, un dels més importants del festival, se l’ha endut ‘Tío Bonmee recuerda sus vidas pasadas’, el film tailandès s’Apitchapong Weerasethakul que ja es va fer amb la palma d’or al festival de cinema de Cannes i que presenta un conte basat en la idea budista de la reencarnació.
La crítica també ha volgut fer una menció especial a una de les pel·lícules més estranyes presentades a sitges 2010: Rubber. es tracta d’un film protagonitzat per una roda amb poders telepàtics que li permeten explotar els caps tant de persones com d’animals. es tracta d’una cinta original que amaga una interessant reflexió metacinematogràfica i que es vincula amb pel·lícules surrealistes i dadaistes.
En el polèmic palmarès el jurat ha decidit concedir a el premi a la millor interpretació femenina a Josie Ho per la xinesa dDream home, per la seva impressionant interpretació d’una dona desesperada en aconseguir un pis per viure, arribant a torturar i matar si és necessari. Aquesta cinta també ha obtingut el premi al millor maquillatge.
El premi a la interpretació masculina més destacada ha recaigut en l’actor americà Patrick Fabian a ‘El último exorcismo’, un film rodat en format documental. Fabian destaca per la seva brillant interpretació d’un capellà especialista en exorcismes ficticis que s’enfronta a un de real. no cal dir que serà el seu darrer cas. el premi més discutit ha estat el premi especial del jurat a We are the night, una producció alemanya que barreja els tòpics dels gèneres de vampirs amb l’estètica superficial i buida de Sexo en nueva york.
La resta del palmarés s’ha completat amb el millor disseny de producció per la japonesa ‘Thirteen assassins’, del ja habitual del festival Takashi Miike, un gir de la clàssica pel•lícula de samurais al mér pur estil d’Akira Kurosawa, però amb una mica més de sang. aquesta cinta també ha aconseguit el premi del públic. el cinema japonès també ha estat present amb confessions, enviada per japó als oscars i ‘Outrage’ l’esperada nova pel•lícula de Takeshi Kitano. Aquí el mestre nipó, i un dels personatges més estimats a sitges, explica una austera austera història de yakuzas que presenta molts paral•lelismes amb El padrino.
Comentaris