Un quart de segle de plàstica mataronina a la Nau Gaudí

Els artistes plàstics de la ciutat, amb el suport del crític d’art Pere Pascual, han manifestat sovint en els darrers anys, de manera més o menys velada, que Cultura de l’Ajuntament mai els ha donat prou suport. El projecte frustrat del Fons d’Art, el programa expositiu de Can Palauet o projectes com el de Can Xalant mai han tingut especialment en compte noms com Albert Alís, Perecoll, Josep Maria Codina o Ricard Jordà, entre d’altres. En els darrers mesos, la situació ha donat un tomb. Arran de l’exposició ‘Tempus Fugit’ celebrada a l’Espai Capgròs pels 30 anys de la publicació, es van començar a moure fils entre el regidor de Cultura, Joaquim Fernàndez, l’alcalde Joan Mora i els artistes i Pascual.

Sembla que, fruit d’aquestes trobades, la relació entre les dues parts ha encetat un nou camí. El gran exemple n’és la versió ampliada de ‘Tempus Fugit’ que s’inaugura aquest dimarts a la Nau Gaudí, amb un centenar d’obres de 24 artistes, que contraposen peces de fa 25 anys amb d’altres de recents. En una roda de premsa celebrada dilluns, Quim Fernàndez va explicar que aquesta “no serà una experiència única”, ja que es vol que l’exposició sigui “anual o biennal”, i que també negocien amb la Fundació Iluro perquè l’Ateneu aculli mostres d’artistes plàstics locals de manera periòdica.

‘Tempus Fugit’ està comissariada per Pere Pascual i es presenta com una de les exposicions més importants de l’any de la ciutat. Reuenix la plana major de la plàstica local, amb obres d’Albert Alís, Pere Màrtir Brasó, Mariano Cabellos, Josep Manuel Calleja, Raúl Capitani, Josep Maria Codina, Rosa Codina-Esteve, Manuel Cusachs, Marta Duran, Carme Garolera, Diego Guirao, Ricard Jordà, Antoni Lleonart, Ramon Manent, Nefer, Parés de Mataró, Jordi Prat Pons, Perecoll, Tomàs Safont Tria, Josep Serra, Pep Suari, Yago Vilamanyà i Mònica Vilert.

Transformacions sorprenents
Pascual va destacar que la mostra és “el més ampli ventall de la plàstica local”, amb representació de pintura, fotografia, escultura, ceràmica i gravat, a càrrec d’artistes “professionals i del tot consagrats”. ‘Tempus Fugit’ permet esbrinar el passat d’artistes que avui es troben en una franja d’edat d’entre els 50 i els 80 anys, i que fa 25 anys o bé estaven a les beceroles o bé ja eren artistes consagrats. “Ens podem trobar de tot”, va dir el crític d’art respecte a la mostra. Artistes que van començar sent abstractes i avui són figuratius o just el contrari, creadors que durant tot aquest temps s’han mantingut fidels al seu camí o que han fet camins d’anada i tornada, i transformacions realment sorprenents. Camins, tots ells fruits de “l’evolució personal i l’evolució creativa” que experimenta tot artista, com va dir el comissari.

Pascual va definir ‘Tempus Fugit’ com “una exposició històrica, però essencialment plàstica, que demostra el gran nivell dels artistes locals i la plena vigència de la plàstica en ple segle XXI”. A més, el comissari va agrair la "total predisposició" dels artistes participants per col·laborar en la mostra.