Un Nadal 100% a la catalana (o gairebé)

Si hi ha quelcom inconcebible per a moltes famílies és no celebrar la Nit de Nadal, la ‘Nochebuena’. “Però nosaltres no l’havíem celebrat mai, ni la seva família ni la meva” expliquen en Pep Llimona i la Núria Floriach. És el contrast entre la tradició nadalenca catalana i la de molts altres punts de l’Estat espanyol. Per a les nombroses famílies mataronines que tenen arrels al sud d’Espanya el gran moment nadalenc és la nit del 24, on la trobada i l’àpat familiar sol allargar-se fins ben entrada la matinada en un ambient de festa sorollosa les llars. “A casa fèiem cagar el tió, sopàvem com un dia normal o fins i tot menys, anàvem a la Missa del Gall, i prou”, rememora en Pep. “Una mica sosos sí que som els catalans en aquest sentit, eh?” bromeja la Núria.

El tió ja ha arribat a casa i els dos fills, en Guillem i l’Enric, s’encarreguen d’alimentar-lo. “Aquesta nit me l’he trobat a l’habitació!”, s’exclama el més petit. Cada any fa acte d’aparició en un lloc diferent de la llar: a taula menjant, al llit o fins i tot a la banyera, i els nens ja aventuren si l’any que ve ho farà “a la nevera”. Els camins del Tió són inescrutables: a l’escola Montserrat Solà, on estudien els dos infants, ha aparegut de la mà d’uns pirates que han desembarcat a la platja del Callao. “Però eren pares disfressats, eh?”, matisa l’Enric.

Enganxem a la família preparant el pessebre, amb el tió fent guàrdia mirant-se el muntatge. Enretiren el moble del menjador, el típic que només es mou un cop a l’any, i com sempre passa hi apareixen coses insospitades, aquest cop un cromo banyat en pols d'un jugador de la Lliga de futbol espanyola de ja fa uns quants anys. Unes hores abans havien representat els Pastorets a l’escola; res de nou per a la família ja que fa uns anys en Guillem va fer ni més ni menys que de Nen Jesús a la Sala Cabanyes. Sembla difícil trobar una família que compleixi més tòpics del Nadal a la catalana. El dia de Nadal fan el menú tradicional: escudella i carn d’olla, i el pollastre amb prunes i pinyons que, com és habitual a moltes llars, porta la signatura exclusiva de l’àvia. Però cada família té les seves particularitats nadalenques. En Pep i la Núria arrenquen sempre el dia 25 amb un esmorzar amb la colla d’amics de tota la vida. “Sona estrany començar un dia com aquest amb una quedada per menjar, però així és com ens assegurem que ens podem veure tots”, diu la Núria.
Solen finalitzar la cita amb una foto de grup representant un pessebre vivent, que va a parar al calendari que el grup fa cada any. I després de l’àpat familiar rematen la jornada  nadalenca a la nit a casa d’una cosina de la Núria, on s’hi reuneix també una bona colla. “Teòricament només hi mengem pinya per ajudar a digerir, però sempre acaben caient més coses”, reconeix en Pep. Un dia de tant menjar com per sortir rodant.

Potser per això a l’endemà, per Sant Esteve, hi ha una tradició catalana gairebé sagrada que trenquen: no mengen canelons. El dinar el celebren a casa d’uns cosins d’en Pep, que habiliten un garatge per encabir-hi els més de 40 comensals que s’hi reuneixen. Entre tots compren menjar ja preparat. Només pensar en amassar la carn d’olla i el pollastre del dia anterior, bullir la pasta i fer la beixamel per a tanta gent, a la família se’ls acaben totes les ganes de seguir complint amb els tòpics nadalencs.