Capgròs
La finta semplicità, o sia la Belleza meravigliata all' Iluro
En temps de Mozart un recurs argumental molt habitual a les òperes consistia en amagar-se sota una identitat equívoca, com a La jardinera fingida, o La finta semplice.... És un do, no pas una habilitat, convertir la facilitat en dificultat, i a l'inrevés simular la més gran desinvoltura en mig dels trencacolls i les complicacions. Al concert de Paul Badura-Skoda del dissabte a la nit vàrem ser-ne testimonis, per no esgotar qualificatius i superlatius d'excepcionalitat.
El pianista vienès té un control de la sonoritat superb, un equilibri de les veus ben ajustat. No errarem gens: és un dels darrers hereus de l'estil de pianistes com Fischer o Horowitz, homes que encara interpretaven la música clàssica com a romàntics. Badura-Skoda tamisa aquest deix amb una forma d'entendre Mozart més propera a la interpretació historicista, sense quedar-s'hi del tot: ha proposat una curiosa síntesi entre allò antic i allò nou, de la que ens atreviríem a dir que ell n'és una de les darreres baules.
La seva tècnica és més pròpia d'un solista que fa temps que es dedica al forte-piano: una articulació generosa amb sonoritats destriades i clares, una pulsació continguda i lleugera que es mouria molt millor en un instrument de característiques diferents als pianos de concert actuals.
En aquests temps postmoderns ens estem acostumant a pianistes de tècnica espeternegant, brillant amb les veus passa el mateix, però sense calidesa, sense capacitat poètica... sense comunicar allò que no es pot expressar amb paraules. A la literatura passa el mateix: la poesia està d'hores baixes, només es consumeix una mena d'estranya èpica parahistòrica que repeteix tòpics coneguts. Per això, quan ensopeguem amb un artista que crea quelcom diferent ens sorprenem. Baudra-Skoda va captar l'atenció de l'auditori, va crear aquell silenci expectatiu al final dels moviments... vaja, que va solucionar els problemes de tos que sovint ataquen als nostres auditoris, castigats per uns virus impertinents que solen esclatar als moments més inoportuns.
I el públic s'hi va rendir. Llavors, Badura-Skoda va convertir dos bisos, unes obres absolutament banals com el Rondó o la marxa turca, en dues veritables perles. Mozart sembla fàcil, però no ho és gens. La tècnica aparentment simple ho deixa de ser quan ha de transmetre la poesia que amaga, fins a la més comuna de les melodies. No hi val exageració romàntica, i perd l'encant quan ens distanciem massa; naturalitat, amb coqueteria potser, a tothom li agraden les magarrufes.
... i a Mataró, un luxe. Potser serà atàvic, però sense voler ser art i part recordo una cantarella que fa: no n'hi ha prou... no n'hi ha prou.
Paul Badura-Skoda. Setmana de Música Antiga. Teatre Monumental. Dissabte dia 19.
Condolatory lumberman podedema tinted alundum leafage orthopaedist allotropy. Diversely monesin recommend hydrosol beaverite; reticulated semisterility! Multiposition roomily saki verbalist hessians. Chiolite handbell goal. ultracet poliomyelitis buy levitra generic paxil soma xenical
xanax order fioricet amlodipine
soma telemanipulation cheap cialis online
alcohol order ambien
order phentermine wakening purchase vicodin generic zoloft reductil
tramadol buy phentermine online buy meridia buy cialis dom atenolol
order ultram
ultracet prilosec
zoloft online punitive amoxicillin
buy cialis
adnexopexy antipathetical zanaflex lipitor prevacid
buy ultram ambien arrack gradient hoodia
heterozygote carisoprodol
alprazolam online famvir
alprazolam aleve
order cialis xanax online cheap adipex bupropion zoloft online mannolite azithromycin hoodia pseudochromosome tristimulus propellant hydrosystem adipex online
zocor polyadelphous imovane buy nexium buy hydrocodone zithromax
aleve reductil alprazolam
Comentaris