Un fons ‘únic’ per estudiar l’art català dels darrers cinquanta anys

Els prop de 400.000 documents que integren l’arxiu personal del crític i historiador de l’art Francesc Miralles constitueixen un fons privilegiat per entendre pràcticament tot el que ha passat en l’art català en els darrers cinquanta anys. Així ho han explicat l’alcalde, Joan Antoni Baron, i el propi Miralles, durant la visita que han realitzat aquest dimecres al local que acull el fons, cedit pel consistori i ubicat al passatge de Ca l’Ymbern. Un espai on s’hi acumulen centenars de carpetes i caixes que contenen fins a un milió de referències bibliogràfiques que actualment s’estan inventariant i catalogant, i on s'hi poden trobar llibres d'art, catàlegs d'artistes i exposicions, revistes, documents, cartes i altres referències. Posteriorment serà digitalitzat i es posarà a disposició dels investigadors, malgrat que aquest darrer pas encara no té una data establerta.

L’arxiu “és una font única de documents autèntics per poder estudiar la història de l’art català”, ha explicat Miralles, que compta amb un despatx en el mateix local on s’estan catalogant tot el material. L’historiador, crític d’art de La Vanguardia i autor d’una cinquantena de llibres, a més de comissari de diverses exposicions, no tenia relació amb Mataró, més enllà d’algunes amistats en el camp artístic. Miralles, però, necessitava un espai per a l’arxiu, que havia pres “unes proporcions que rebassaven el control d’una sola persona”. Va aparèixer l’ocasió de portar-ho a Mataró, ciutat on es dóna una circumstància especial: el projecte del Museu Bassat, dedicat precisament a la mateixa etapa artística que conforma l’arxiu personal de l’historiador.

Sinèrgies entre el Museu i l’Arxiu
El president de l’IMAC, Sergi Penedès, que també ha estat present a la visita d’aqeust dimecres, ha assegurat que la “coincidència temàtica i cronològica” entre l’arxiu i el Museu ha comportat que s’hagi parlat d’una possible fusió. “S’han mantingut converses informals, la sinèrgia entre els dos elements seria molt important, però encara queda molta feina per fer”, ha recalcat.