Un exemple de coherència i rigor

La Setmana de la Música Antiga està d'aniversari. Amb un dels cartells més ambiciosos de la seva història, el festival celebra els 25 anys amb la presència de figures com el violinista holandès Jaap Schröder o el conegut músic català Jordi Savall. La producció pròpia La Cantata del Cafè, és l'altre gran element destacat de la Setmana, que arrenca aquest dijous dia 23 amb una conferència sobre Mozart a càrrec de Pere Albert Balcells. Un quart de segle després, toca fer balanç per encarar el futur d'un dels esdeveniments culturals més consolidats de la ciutat.

Anna Comas era la regidora de Cultura de l'ajuntament el 1982, quan va celebrar-se la primera edició de la Setmana. Mesos abans, Joan Vives l'havia anat a veure “per a explicar-nos el projecte i vam veure que era molt interessant”. Curiosament, però, Comas no va poder assistir a la jornada inaugural perquè justament aquell dia “va fer una tempesta fortíssima i no vaig poder travessar el Rierot perquè baixava aigua d'ample a ample”.

Des d'aquell impediment meteorològic, Comas ha pogut assistir a gairebé totes les edicions de la Setmana de Música Antiga i creu que, durant aquests cinc lustres, ha anat evolucionant positivament: “han sabut trobar on i com fer-ho tot mantenint la qualitat, de manera que la Setmana ha tingut ressò més enllà de Mataró”. Un diagnòstic similar és el que fa qui ara ocupa el seu lloc al Patronat de Cultura. Per Jaume Graupera, el festival acosta la música antiga al públic en general: “des de l'organització tenim clar que cal obrir-nos a nous públics a nivell mediàtic al mateix temps que elevem el nivell de qualitat: és el que hem intentat fer en aquesta edició amb noms com Jordi Savall i Jaap Schröder”.

Per la seva banda, el musicòleg Francesc Cortès recorda com durant els primers anys de la Setmana “el públic érem un grup d'incondicionals, però s'ha anat mantenint, l'ajuntament ha fet confiança al projecte i ara està absolutament consolidat”. Per Cortès, els factors clau per explicar l'èxit del certamen són “la coherència i el rigor seguits, un entorn com la capella dels Dolors o l'altar del Roser i la continuïtat d'uns programadors com Joan Vives i el trio Unda Maris”.

El president del PMC destaca especialment la tasca divulgativa que la Setmana ha fet durant aquest quart de segle. “Molta gent –creu Graupera- identifica la música clàssica només amb el romanticisme i el classicisme; la música medieval és la gran desconeguda. Activitats com la Setmana ens han ensenyat que hi ha instruments molt versàtils, propis de l'època però amb una sonoritat que ens és molt propera”.

Una referència a fora
Amb vint-i-cinc anys d'existència, la Setmana és el segon festival de música antiga de Catalunya, només superat pel cicle de l'Auditori, que enguany arriba a les trenta edicions. Cortès creu que la Setmana no és només “un dels fets culturals més importants de Mataró”, sinó que “per qualitat dels músics que han vingut i, sobretot, la coherència seguida, no té res a envejar a la resta de festivals”.

Dos dels festivals de més renom, el Tiana Antica i el Cicle de Música Antiga de Sant Martí Vell, veuen el festival mataroní com el germà gran. Precisament l'última activitat d'aquesta edició de la Setmana, la Cantata del Cafè de J.S. Bach, és una coproducció amb aquests dos festivals. Daniel Regintós, director del Cicle de Música Antiga de la localitat empordanesa, pensa que “el públic de Mataró s'ha de sentir orgullós d'un cicle tan important i amb una programació com la d'aquest any”. Per la seva banda, Llorenç Blasi, un dels organitzadors de Tiana Antica, considera que la Setmana de Música Antiga és un referent: “quan nosaltres vam començar a organitzar concerts fa deu anys ens emmirallàvem amb Mataró: és un model que ens és molt proper geogràficament i que té una oferta molt diferent de tota la música antiga que es toca amb instruments moderns”.