Un estudi pren com a exemple la gestió de locals de culte religiós a Mataró

La política de coneixement i negociació que ha impulsat l'Ajuntament de Mataró entre la comunitat religiosa islàmica i els veïns és un dels punts de referència que ha pres la Universitat Rovira i Virgili en l'estudi jurídic sobre locals de culte als municipis. Aquest estudi, realitzat per encàrrec de la Direcció General d'Assumptes Religiosos de la Generalitat, pretén donar resposta jurídica a la proliferació de locals de culte al territori català, ja que, si en la dècada dels setanta i primers vuitanta només havia quatre oratoris a Barcelona i cap a la resta de demarcacions, avui s'estima que n'hi ha uns 120 repartits per tota la geografia.

L'estudi recomana l'elaboració d'una ordenança marc que els ajuntaments puguin adaptar a les seves necessitats. Al mateix temps, es proposa, entre d'altres mesures, que els ajuntaments reservin sòl públic per als oratoris de les comunitats religioses establertes al seu territori, que es crei un expedient únic municipal per tramitar la totalitat de les llicències (ambientals i de salubritat, entre d'altres) necessàries per obrir un temple oratori, i també que se sotmeti aquest tràmit a participació ciutadana, amb l'objectiu que les associacions veïnals puguin presentar al·legacions.

D'altra banda, l'estudi també considera necessari que se sotmeti els locals de culte a la normativa d'espectacles amb la finalitat de "preservar la seguretat" dels fidels i que els plans municipals reservin sòl públic on instal·lar els locals, evitant que "espais privats canviïn d'ús". Respecte a la distribució territorial, s'aposta per "un model oratori de proximitat en contra del perifèric" per afavorir la integració dels immigrants que acudeixen als locals de culte, la major part dels quals professa la religió islàmica.

L'estudi, realitzat entre gener i juny de 2005, l'ha elaborat un equip pluridisciplinari de dotze investigadors de la Universitat Rovira i Virgili (URV) de Tarragona. Santiago Castellà, vicerector de Relacions Externes de la URV i director de l'estudi, adverteix que el nombre de locals de culte avui en dia és més gran per l'existència de temples "invisibles", formats per comunitats de pocs membres, i la previsió és que els anys vinents els oratoris "es multipliquin", fruit del procés migratori. Es precisament per evitar que la proliferació d'aquest tipus d'espais es converteixi en "una font de problemes de convivència" que s'ha desenvolupat aquest projecte, basant-se en l'anàlisi de sis municipis que "poden ser representatius de casos extrems respecte al tractament de la diversitat religiosa".

Segons l'estudi, l'experiència mataronina ha donat "fruits molt positius", i ha possibilitat "que les nenes musulmanes puguin fer gimnàstica, ja que l'imam ha explicat en l'oració de divendres la importància de l'exercici físic", segons ha destacat Castellà. A banda de Mataró, el treball de camptambé s'ha centrat en els casos de Figueres, Granollers, Lleida, Olot i Viladecans. Els ajuntaments de Reus, el Vendrell, l'Hospitalet de Llobregat i Santa Coloma de Gramenet van declinar participar al·legant "motius diversos".