Un estímul audiovisual en el món de la fantasia

El musical Geronimo Stilton va arribar el passat cap de setmana al Teatre Monumental de Mataró mostrant-se com un plat suculent pels més petits. L’obra dirigida per Angel Llàcer i composta musicalment per Manu Guix explica l’entranyable història d’un ratolí que traspassa fronteres reals per aterrar en un món d’il·lusió on farà amistats amb tota mena d’éssers fantàstics. El gripau Scribacchinus Scribacchius, la Domadora de Dracs de Plata Alys o el gnom Boletus són alguns dels acompanyants de Stitlon en el seu viatge pels diferents regnes de la fantasia. A més, sirenes, dracs, follets, gegants i fades es topen amb el ratolí en el seu recorregut pels set regnes. La finalitat del rosegador en la seva aventura és salvar a la princesa Flordiana, això sí, escapant de la malícia de la bruixa Stria, encarregada d’obstaculitzar aquest objectiu.

L’espectacle musical basat en la sèrie de llibres escrits per l’escriptora italiana Elisabetta Dami tracta qüestions tan fonamentals en les relacions humanes com són l’amistat, el treball en equip i l’amor. L’obra comença amb una escena on es veu a Geronimo Stilton treballant a la redacció de l’Eco del Rosegador, el diari més famós de Ratalona, capital de l’Illa dels Ratolins. El viatge fantàstic que emprèn tot seguit mostra la necessitat innata de l’ésser humà d’escapar de la quotidianitat i la monotonia que el propi cicle de la vida comporta. Tot i que és cert que l’obra reprodueix certs estereotips clàssics presents en altres contes infantils com són les relacions vinculants entre la bellesa amb el bé i la lletjor amb el mal –exemplificant-ho amb la radiant Alys, de llarga cabellera rossa i ulls encantadors a diferència de la bruixa Stria, d’aspecte llòbrec i fosc - , el musical Geronimo Stitlon compta amb un brillant vestuari i una escenografia fidel al contingut de l’obra. Pel que fa a la coreografia els moviments exagerats d’alguns personatges com el gripau són un al·licient per a la canalla, que busca en aquest tipus d’espectacle diversió i entreteniment. Un potent impacte cromàtic de les escenes i una bona combinació de diàleg i música fa que l’acció es desenvolupi amb continuïtat. Llenguatge correcte i to narratiu lineal, senzill d’entendre. Amb tots aquests factors Geronimo Stilton es converteix en un estímul audiovisual en un món ple d’imaginació i surrealisme, amb constants combinacions de sons, imatges, gammes de colors i idees que fan que la ment de l’infant es posi en funcionament i rebi inputs tendres i harmoniosos. Conseqüentment, el nen surt del recinte teatral amb un somriure d’orella a orella.

Iniciant-se al Teatre Condal al 2010, Geronimo Stitlon continuarà la seva gira a Lleida posant el punt i final a Manresa. Amb sis nominacions als Premis Butaca, aquesta producció es situa com una de les obres més reconegudes en aquests premis. Amb Geronimo Stitlon, tot apunta que la fantasia ha triomfat.