Un centenar de persones compra la samarreta de les Santes en només una hora

Un centenar de persones havia comprat ja la samarreta de les Santes d’enguany en tan sols una hora. A les 11.30 la botiga instal·lada en el Foment obria les seves portes i des de llavors no ha parat d’haver-hi llargues cues per aconseguir la peça dissenyada per Martí Anson. Els preus, molt competitius: 11 euros la petita i 14 les talles grans. Malgrat l’èxit en el seu primer dia de posada a la venda, l’’afició’ segueix dividida sobre l’aposta futbolística i els colors escollits per l’artista. “A mi m’encanta, trobo que és una gran idea”, explica Emili Castellà. Malgrat això, el mataroní afegeix que pot “entendre que hi hagi gent que no li agradi, jo sóc un fanàtic del futbol i la idea fa per mi, però no tothom segueix l’esport”. Per la seva banda, Sònia Soriano ha assegurat que no li fa gens de gràcia el disseny escollit: “no m’agrada, el material és perillós pel correfoc i estic aquí per comprar-li a la meva filla”. Soriano en tindrà una, però perquè li “regalen”. 

El que podria semblar una guerra de sexes o de futbol sí futbol no queda lluny d’aquesta primera impressió amb l’opinió de Mercè Llinàs, que ha valorat molt positivament aquest disseny. “A casa no som gens ‘futboleros’, però estic aquí per comprar-ne una per cadascú perquè ens sembla uns colors molt encertats que representen l’esport mataroní”, ha dit. Llinàs ha afegit que comprar la samarreta “és una manera de participar ja de la festa” i ha assegurat que en la feina d’aquesta tarda, treballa de repartidora, anirà amb la samarreta posada. Igual que el seu marit. De la mateixa opinió és Pol Carreño, que “independentment del futbol”, tot i que admet ser-ne un gran seguidor, troba molt encertada el concepte de la samarreta: “És molt millor que les típiques de cotó amb un disseny estampat que no diu res”. Precisament l’estampat és el que troba a faltar Isabel Flores, descontenta amb el disseny de Martí Anson. “La compraré perquè la tinc de tots els anys i en aquest no serà menys, però hauria preferit algun estampat amb algun gegant o alguna cosa de les Santes”, ha assegurat. A més, Flores no li “agrada gens el futbol”. 

Frikisme al poder
Una de les novetats i particularitats d’aquesta samarreta és que permet personalitzar-la posant el nom al darrera com si d’un jugador de futbol es tractés. L’elecció dels mataronins que feien cues encara més llargues que les dels que compraven la peça de roba és molt variada. Lolo, ha escollit un jove de nom Eloi. “Era el meu nom de guerra de petit”, ha dit sense clarificar d’on provenia aquest sobrenom. Altres coses molt més surrealistes com ‘Mestre’ o ‘Ninota’ són les eleccions d’alguns dels mataronins que entre avui i els propers dies, molts tenien la idea clara però han deixat de fer cua a mig camí pel nombre de persones que tenien davant, decidiran col·locar-se el nom a l’esquena per formar part l’equip de les Santes 2008.