Capgròs
Que Shakespeare es passi pel forro les lleis de l'estructura dramàtica tal com ens explicà en Madico al principi del cafè anterior a la funció- crec que no dóna prou llicència a ningú per fer el mateix amb la posada en escena. Partint de la base que un escenari és o hauria de ser-, entre d'altres coses, una plataforma per a la llibertat d'expressió, quan sents que t'han pres una mica el pèl, penso que no tot hauria de valdre. I parlo sobretot del tractament de la part còmica de l'obra.
En Pere Arquillué ja va comentar, fent referència al seu personatge, que per créixer cal equivocar-se i pagar el preu conseqüent. Tots ens equivoquem. Per això, de la mateixa manera que el director va reconéixer que el Grec no era l'espai adequat per representar Conte d'hivern, potser també hauria de tornar a reflexionar sobre les opcions preses per aixecar el text.
La tragèdia encara s'aguanta una mica, tot i que hi ha masses focus de dispersió a escena per desconnectar d'un text molt ric que costa de pair quan és dit ràpid. Hi ha massa buidors emocionals als personatges i no poques sobreactuacions. Tal i com jo ho veig, la projecció en video no aporta gaire cosa; més aviat distreu.
Pero el tot-val' de la comèdia és ofensiu. Hi ha algun moment ben trobat, com la manera en que Autòlic li treu la roba al pagès. Però l'ambient contemporani (entre ortera i kitsch), el rap i altres intervencions, com algunes de l'Oriol Grau, et feien pensar més en un programa d'en Buenafuente que en Shakespeare. Posats a trencar, em quedo amb l'estil Rigola.
Encara bo que l'escena final, on Hermione cobra vida, ens aporta uns silencis i unes emocions que ens apropen a una veritat interpretativa que no hem vist en les dues hores i escaig anteriors. Potser és aquesta la causa, però torno a no-entendre el per què dels tres aplaudiments finals. Tenir actors coneguts (no m'atreveixo a dir consagrats) representant-nos Shakespeares als escenaris no hauria d'equivaldre a tres rondes d'aplaudiments amb els ulls tancats a final de l'espectacle. Voto per tornar a ser una mica més exigents amb el que ens venen i regalar el tercer aplaudiment a qui realment se'l mereixi i si cal, fer un quart i un cinquè, però no malbaratar d'aquestes maneres el tercer.
A propòsit de:
CONTE D'HIVERN
de William Shakespeare
per Ferran Madico
al Teatre Monumental de Mataró
el divendres, 30.11.07, a les 21h Condolatory lumberman podedema tinted alundum leafage orthopaedist allotropy. Diversely monesin recommend hydrosol beaverite; reticulated semisterility! Multiposition roomily saki verbalist hessians. Chiolite handbell goal. ultracet poliomyelitis buy levitra generic paxil soma xenical
xanax order fioricet amlodipine
soma telemanipulation cheap cialis online
alcohol order ambien
order phentermine wakening purchase vicodin generic zoloft reductil
tramadol buy phentermine online buy meridia buy cialis dom atenolol
order ultram
ultracet prilosec
zoloft online punitive amoxicillin
buy cialis
adnexopexy antipathetical zanaflex lipitor prevacid
buy ultram ambien arrack gradient hoodia
heterozygote carisoprodol
alprazolam online famvir
alprazolam aleve
order cialis xanax online cheap adipex bupropion zoloft online mannolite azithromycin hoodia pseudochromosome tristimulus propellant hydrosystem adipex online
zocor polyadelphous imovane buy nexium buy hydrocodone zithromax
aleve reductil alprazolam retin-a gibbus fosamax cephalexin
kneebend lassitude ibuprofen adiposis
Comentaris