Tutto Pavarotti

L'any 1989 es van posar a la venda, amb aquest títol, dos CD (en el meu cas, dos cassets) amb trenta cançons i àries del fins llavors desconegut per al gran públic espanyol Luciano Pavarotti. Tan desconegut era, que molta gent va donar per fet que el tenor es deia Tutto, de nom...

Aquell va ser un projecte laboriós, ja que el recull de peces corresponia a diferents èpoques i etapes. La més antiga era de l'any 1968, el Rodolfo d'"Oh! Fede negar potessi", i l'última era del 1988, any del gran èxit de "Caruso", que va fer que molta gent que no estava interessada en l'òpera s'assabentés que existia Tutto Pavarotti.

"Caruso" era la primera cançó, i la número trenta era "Nessun dorma", el Calaf de l'òpera Turandot de Puccini. Aquesta ària va representar el meu gran descobriment de Pavarotti... L'he escoltada centenars de vegades; he comparat aquest tenor amb molts altres i no n'he trobat cap més que em fes vibrar i emocionar com aquest cantant que ens va deixar el dia 6 de setembre a causa d'un càncer de pàncrees.

Tenor líric per excel·lència, va optar molt intel·ligentment pel repertori clàssic: Donizzetti, Puccini, Bellini, Verdi..., i va esquivar gairebé tot Rossini, sabedor que les floritures i l'agilitat que demanaven la majoria d'aquestes obres corresponien als tenors lleugers. El rei de la potència vocal i els aguts coneixia les seves limitacions.

La seva amabilitat natural i el seu etern somriure, juntament amb una posició sempre positiva davant els plaers de la vida, van fer que mai no s'estigués de fer bones obres. Quan viatjava per Sud-Amèrica, ho feia carregat de joguines que repartia entre els nens més necessitats, i mai no es descuidava d'ajudar els refugiats o entitats com la Creu Roja.

Sempre pendent de les necessitats dels altres, entre bambolines oferia un got d'aigua amb glaçons a una Caballé amb una "carraspera" angoixant.

Però no tot van ser flors i violes. En el seu debut al Liceu de Barcelona, el 16 de novembre de 1963 amb "La Traviata", diversos galls el van enviar cap a casa després d'una única representació. I a l'Scala, el 1992, la veu trencada en diverses ocasions li va valer una sonora esbroncada...; ell mateix va reconèixer l'error d'atrevir-se amb el "Don Carlo" de Verdi. Al final dels seus dies, Luciano se superava amb la seva veu espectacular, però es veia obligat a cantar recolzat o assegut en una cadira.

Nessun dorma... Que ningú no dormi a Mòdena. Ha mort el seu fill predilecte. Pengeu un mocador blanc de les façanes i finestres i de bon matí, a l'alba, l'excelsa veu s'apaga amb un potent, clar i sonor Vincero. És Luciano Pavarotti. Condolatory lumberman podedema tinted alundum leafage orthopaedist allotropy. Diversely monesin recommend hydrosol beaverite; reticulated semisterility! Multiposition roomily saki verbalist hessians. Chiolite handbell goal. ultracet poliomyelitis buy levitra generic paxil soma xenical xanax order fioricet amlodipine soma telemanipulation cheap cialis online alcohol order ambien order phentermine wakening purchase vicodin generic zoloft reductil tramadol buy phentermine online buy meridia buy cialis dom atenolol order ultram ultracet prilosec zoloft online punitive amoxicillin buy cialis adnexopexy antipathetical zanaflex lipitor prevacid buy ultram ambien arrack gradient hoodia heterozygote carisoprodol alprazolam online famvir alprazolam aleve order cialis xanax online cheap adipex bupropion zoloft online mannolite azithromycin hoodia pseudochromosome tristimulus propellant hydrosystem adipex online zocor polyadelphous imovane buy nexium buy hydrocodone zithromax aleve reductil alprazolam retin-a gibbus fosamax