Troben un forn de ceràmica del segle XVIII als terrenys de Can Prims

Les excavacions arqueològiques que s'han dut a terme durant el darrer mes als terrenys de Can Prims, a la cruïlla de la Muralla de la Presó amb el carrer d'Argentona, han revelat l'existència d'un forn de ceràmica del segle XVIII, en perfecte estat de conservació, i han permès documentar un tram de la muralla. La zona ha rebut avui divendres, dia 16, la visita del president del Patronat Municipal de Cultura, Jaume Graupera, i el regidor d'Urbanisme, Arcadi Vilert, acompanyats per l'arqueòleg municipal Joaquim Garcia.

Els treballs arqueològics es van iniciar per poder documentar les restes del tram de la muralla que constava que passava per aquest immoble, però han acabat amb la sorprenent troballa d'un forn d'una indústria terrissera, que va estar en ús des de finals del segle XVIII fins a mitjans del segle XIX, i que fins ara és l'únic de les seves característiques que s'ha trobat a la ciutat. El forn, que pertany a una època anterior a l'expansió de les indústries de vapor, és una estructura semisoterrada i de gran mida, que tenia una important capacitat de producció. “Era una peça important en la indústria de la ciutat” ha explicat Joaquím Garcia, que ha apuntat que el forn es troba “en un estat de conservació excel·lent”.

A la terrisseria s'hi fabricava vaixella fina de taula, especialment plats envernissats amb decoració. A l'interior del forn s'han trobat elements i estris de terrisser destinats a l'elaboració i cocció de ceràmica i motllos de guix, alguns dels quals encara guardaven plats en cru. A més, han quedat intactes espais la cambra de foc i la graella inferior, i tres dependències annexes que permeten veure com era tot el procés de cocció i indiquen una activitat industrial “força notable”, segons l'arqueòleg municipal. Joaquim Garcia ha explicat que hi ha documents que mostren que la vaixella produïda a aquesta terrissera es va exportar a diversos punts del continent americà.

En el cas de la muralla, els treballs arqueològics han descobert els fonaments en una extensió de 37,30 metres i el mur de tanca del pas de ronda. Les mides i característiques constructives del tram localitzat, que data de finals del segle XVI, són les mateixes documentades en altres indrets de la ciutat com els trams de la Muralla dels Genovses i de Can Xammar. Amb aquest nou descobriment, l'extensió dels trams de muralla descoberts a la ciutat s'apropen ja a 300 metres. Un cop finalitzi la intervenció arqueològica es redactaran els informes corresponents i s'iniciarà el procés per integrar les troballes al catàleg del patrimoni local.

Negociar amb els promotors
Al solar de la cruïlla de la Muralla de la Presó amb el carrer d'Argentona s'hi havia de construir un edifici d'habitatges i oficines, amb locals industrials a la planta baixa i aparcaments subterranis. La troballa arqueològica, però, pot modificar els plans inicials. Arcadi Vilert ha explicat que miraran de “conciliar els interessos privats amb els interessos generals”. Segons el regidor, a partir d'ara s'obren diferents possibilitats a l'hora de negociar amb el promotor de l'obra, des d'una indemnització fins a un trasllat de l'edificabilitat, passant per la compra de l'espai. “Sempre que ens hem topat amb una situació similar hem aconseguit una solució satisfactòria” ha recordat Vilert.

El regidor ha aprofitat per defensar la política de l'Ajuntament en l'àmbit de patrimoni, criticada arran de la descatalogació de la fàbrica de Can Fàbregas i de Caralt. “Fins avui en tots els casos hem pogut conciliar la preservació dels bens patrimonials amb l'evolució de la ciutat. Això ens dóna autoritat moral i ètica per afirmar que si en un cas no ho fem, és perquè realment no podem” ha afirmat, en referència a l'enderrocament de l'antiga farinera del carrer Biada, als terrenys de la qual s'hi instal·larà la futura locomotora comercial.