Tribut al Pare Joan

El proper dilluns dia 8 d'octubre farà un any del traspàs del benvolgut i reconegut escolapi Joan Herrero (Pare Joan). Serà un dia memorable per a tots els que hem contribuït d'alguna manera que es faci realitat el desig del procés de reconeixement d'aquest home, pare, germà i amic de tants mataronins. La placeta que coneixem com a Creu de Terme passarà a dur el nom de l'estimat Pare Joan. Aquell petit embolcall amb la creu al mig pas obligat a les entrades i sortides de l'antic pati del col·legi de Santa Anna romandrà per sempre més al cor dels nombrosos mataronins que vam gaudir de la seva humanitat. Constituirà un homenatge permanent a un home que educava i aconsellava, i que també compartia part dels seus neguits, sovint no com a creient fervorós, en l'ús del seu ministeri, tal vegada com un home senzill davant les circumstàncies d'un món convuls i canviant com l'actual. Vaig tenir el goig de compartir-hi una intensa passió pel mestre Pau Casals. També per la seva música, però sobretot per la seva humanitat, el seu mestratge, la seva dignitat i la seva autenticitat. Moltes vegades ens vam emocionar amb el seu discurs Jo sóc català. Catalunya ha estat la més gran nació del món i, per damunt de tot, pel testimoni punyent i esfereïdor que el Pare Joan defensor acèrrim d'aquesta gran nació, solidària, rica i plena feia tant seu. “Sento més que mai la meva responsabilitat com a ésser humà i faig tot el possible per donar el màxim de mi mateix i de l'experiència que Déu m'ha donat.” Compartíem un esperit comú des del profund respecte al proïsme, el mateix que demanem per a nosaltres, i escoltàvem El cant dels ocells, un cant de pau, perquè els ocells no en saben cap altre. En un temps en què Catalunya es referma en la seva identitat pacíficament, democràticament i alhora fermament i decididament, la plaça del Pare Joan serà la talaia que guaitarà els propers esdeveniments cantant aquest himne universal de pau.