Tornen els llibres a Mataró

Al voltant de Sant Jordi, a Mataró, van obrir-se dues llibreries més. Una, posant a la venda llibres usats, a la Plaça de Cuba, i, l'altra, a la Muralla del Tigre. L'altre dia les vaig anar a veure, emocionat. No són les úniques, clar, algunes aguanten de fa temps i d'altres, com la que hi ha al carrer Pujol des de fa encara no un parell d'anys, si no m'erro, han demostrat una vitalitat extraordinària que, amb el tancament de Robafaves, ens pensàvem que perdríem, els mataronins. Totes elles responen al model emergent en el sector, quant a dimensió, i sospito que triomfaran aquelles que aportin valor afegit, bé en l'especialització, bé en la tria, bé en l'atractiu de les activitats de promoció. Ja ho veurem, però avui em sento especialment optimista.

Un clau en treu un altre, sí, però jo encara ploro la mort (segons un certell de la porta, "provisional") de Robafaves, un punt de referència, com vaig explicar aquí. Només crec que fes feliços al club d'afamats darwinistes socials que tampoc llegeix. Sí, enyoro passejar entre llibres, molts i bons llibres, repassar un centenar de títols d'una secció minoritària, remenar força... Això, "a lo grande", només ho puc fer a Barcelona, que és la capital del país que es queixa que hi ha coses que només pot fer a Madrid.

Dit això, torno a l'optimisme. Al carrer Pujol, desafiant totes les lleis de la física, els excel·lents professionals que regenten la llibreria es fan un fart de fer bones presentacions, amb una bona resposta de públic. Pel que sé, a la Muralla del Tigre, on hauran de desafiar altres lleis en tractar-se d'un carerr (encara) poc comercial, tampoc no es quedarà enrere. Hi ha altres iniciatives, com algunes presentacions en un establiment del carrer d'Isern i en una cadena a La Riera, o les que organitza cada dimecres el meu amic Manuel Mas, el que fou alcalde, al Foment Mataroní, amb el suport d'una altra llibreria de la Muralla de Sant Llorenç. O les iniciatives com Llibre Viu i d’altres, ara ja fa un temps.

No sé si pecar d'il·lús, o de voluntarista, però em temo que el llibre "torna", i torna aprofitant tot l'ambient que, teòricament, l'ahvia d'arraconar. L'ús de les xarxes, les experiències compartides, la iniciativa de l'usuari/lector informat i exigent davant els llibreters, la multiplicitat de formats, la incapacitat de les grans superfícies de distribució d'arribar a aquest detall i dinamisme, a aquest arrelament ciutadà, la projecció dels escriptors com a "marca" ...i la necessitat de criteri davant el garbuix i la quantitat d'informació que som incapaços d'absobir. Tot això, sospito, fa possible un nova mirada a un objecte únic i als seus llocs de compra. Llocs que, com deia arran de la crisi de Robafaves, tene tot el món i part de l'estranger a les prestatgeries, cridant-te a viure l'experiència de travessar-lo. Experiència, etimològicament, inclou l'acte d'aturar-se a comprovar i interioritzar un mateix el que s'està vivint. Justament per això serveixen els llibres. I la vida, la vida humana, val la pena com a experiència.