Tony Ross sorprèn grans i petits amb l'expressivitat dels seus dibuixos

“Teniu uns nens molt crescudets en aquest país!”, va comentar l'il·lustrador Tony Ross en observar que entre la vintena de persones que havien vingut a escoltar el seu conte, només hi havia dos menuts. “Això fa una mica de respecte, així que us ho explicaré a vosaltres dos sols”, va dir dirigint-se a un nen i una nena que el miraven astorats des de la primera fila. Aquest va ser el curiós inici de l'activitat que va protagonitzar el britànic ahir dilluns, dia 20, a Robafaves Jove, i que, al llarg de la tarda, va provocar les rialles de tots els presents.

Uns fulls de paper en blanc i un rotulador van ser tot el que necessita Ross per ficar-se el públic a la butxaca. Amb traços ràpids i segurs va anar dibuixant un conte que acompanyava amb la veu. “Aquesta és la història d'un home que es dedicava a extreure pedres d'una muntanya”, va començar l'anglès, que anava fent pauses en la narració per facilitar la feina a la traductora. “Com que fa molta calor i és molt vell, desitja amb totes les seves forces convertir-se en un soldat fort i jove, i un àngel baixa del cel i li concedeix”, va continuar.

El protagonista del conte, que Ross plasmava als fulls en blanc combinant expressivitat i senzillesa, desitjava convertir-se en una altre cosa durant tot el relat: en rei, en sol, en núvol i finalment en muntanya. “Però un cop li concedeixen ser muntanya se n'adona que hi ha algú que li està picant el peu i que li fa molt de mal, així que desitja tornar a ser l'home que extreu pedra de la muntanya”, va explicar el narrador. Aquest final, com la majoria de contes, és una reflexió: cadascú s'ha d'acceptar a ell mateix i no voler ser una altra persona.

Tot un món imaginari
El contista Pep Duran deia mentre presentava l'il·lustrador convidat: “És capaç d'expressar tot el seu món imaginari d'una manera tan fàcil i viva que de seguida connecta amb els nens”. De fet, l' actuació d'ahir no va deixar cap dubte que Tony Ross encara guarda el seu esperit d'infant. “No dibuixo pensant en el que entendran els nens, simplement és que ja em surt així i és una sort”, va explicar l'anglès, que també va compartir amb els presents quin va ser el seu primer dibuix de petit: un vaixell víquing. La sorpresa, però, va venir quan va desvetllar que per aquella primera obra d'art va fer servir com a suport la paret de la seva habitació.