Toni Cabré parla de la feblesa humana a 'Teoria de catàstrofes'

L'escriptor Toni Cabré (Mataró, 1957), actualment director del Patronat de Cultura, ha hagut de treure el temps de sota les pedres per a poder escriure Teoria de catàstrofes (Teatre de butxaca), la seva darrera peça teatral: "Per a escriure 70 files he trigat tres anys; abans en feia un cada any o any i mig. No tinc temps", assegura Cabré. En aquests tres anys el dramaturg mataroní ha escrit algunes petites peces, de sis o set folis, una de les quals va presentar l'any passat als Premis Octubre de València. La darrera gran obra va ser L'efecte 2000.

L'obra parla de la relació que s'estableix entre el responsable d'un desastre natural i el col·lectiu de víctimes que genera: "No hi ha bons i dolents, sinó una reflexió sobre la feblesa humana i de com les coses en un moment poden anar a terra", adverteix Cabré. L'argument està inspirat en la caiguda del pont d'Esparraguera, que va tenir lloc l'any 2000: "El pont va bé, dramàticament, però qualsevol altre catàstrofe sobre construccions que fan les persones hauria anat bé", explica. L'escriptor recorda que la tragèdia, en el seu moment, el va commocionar: "Sobretot les declaracions del degà del Col·legi d'Enginyers, que va exculpar el responsable de la tragèdia", apunta.

Cabré reconeix que el seu sistema de treball acostuma a ser justament aquest: a partir d'una notícia o d'un fet que té lloc, l'escriptor mataroní va estirant al fil fins a extreure'n una peça teatral. Pel que fa l'estil, la peça és una tragicomèdia cínica que busca fer somriure encara que parli de temes agres. Teoria de catàstrofes, per tant, enllaça amb els últims treballs de l'autor com Navegants, on també era present aquest cinisme.