Til Stegmann proposa la reducció d’hores de castellà a les escoles

Til Stegmann, catedràtic de filologia romànica de la Universitat de Frankfurt, va proposar la reducció d'hores lectives dedicades a l'ensenyament del castellà als centres escolars catalans, durant la xerrada que va oferir ahir a la tarda al Casal Aliança, un acte organitzat per la Coordinadora d'Associacions per la Llengua de Mataró. “Els alumnes catalans no necessiten tantes classes d'espanyol com es vol des de Madrid, ja que l'aprenen sols i sense cap mena d'esforç”, va manifestar Stegmann, que va suggerir que es dediquessin aquestes hores lectives a ensenyar altres llengües europees, com l'italià o el portuguès, en lloc del castellà.

El professor Stegmann també va criticar la penetració de l'anglès al nostre sistema educatiu i va defensar un ensenyament basat en el plurilingüisme. “La vida escolar no s'ha d'orientar a l'aprenentatge d'una llengua estrangera monopolitzadora, sinó que s'ha de promoure l'adquisició d'uns fonaments per a l'aprenentatge de més idiomes”, va assegurar. Stegmann va indicar que aquest plurilingüisme no tan sols permetria “formar veritables petits europeus, habituats a la parla de diverses llengües”, sinó que tindria un efecte de recentralització del català. “El català se situaria com la llengua pont per accedir a l'aprenentatge d'altres llengües romàniques, saltant d'un idioma a l'altre a través dels punts en comú, que són molts”, va explicar. El professor va remarcar que d'aquesta forma el català per fi deixaria de competir amb llengües molt més fortes i opressores com el castellà i l'anglès. A més, despertaria “la sensibilitat pluricultural i la tolerància lingüística que els falta als espanyols.”

En aquest sentit, Stegmann va fer una crida als catalanoparlants perquè facin més ús del seu idioma. “El canvi automàtic al castellà que els catalans fan quan els parlen en aquesta llengua és un mal hàbit. El català mitjà no té prou consciència que cada minut que no parla en la seva llengua li resta futur”, va destacar. Tot i això, Stegmann va assenyalar que la situació de Catalunya i el català “no està malament” i que les manifestacions contra la retallada de l'Estatut el passat febrer -sota el lema Som una nació- són una senyal d'esperança. Per aquest motiu, el catedràtic va encoratjar els joves a animar la seva generació a manifestar-se encara més. “Si es portés a terme un moviment multitudinari, el futur del país i la llengua estaria assegurat”, va dir.

Til Stegmann també va criticar la Constitució, titllant algunsdels seus articles de “moralment inacceptables i totalment incorrectes”, com el que anuncia que les fronteres de l'Estat són intocables. El professor va indicar que qualsevol nació de les que conviuen dins l'Estat espanyol té dret a exigir un canvi de les fronteres. “No hi ha cap raó moral perquè les autonomies no es puguin federar i, de fet, cada nació humana té el dret a l'autodeterminació.”

La projecció exterior del català, en augment
Tilbert Stegmann va néixer a Barcelona el 1941, fill de pares alemanys. Acaba de ser designat com a mereixedor del Premi Internacional Ramon Llull, després d'haver desenvolupat tres dècades d'activitat assagística catalana- És autor de la Gran Guia dels Països Catalans, l'única existent d'aquestes característiques. El seu llibre Catalunya vista per una alemany, de 1988, ha arribat a la tretzena edició.

“La projecció exterior de la cultura catalana a Alemanya va en augment”, va comentar Stegmann durant la xerrada. Segons va indicar el catedràtic, la Fira Internacional del Llibre de Frankfurt, la més important del planeta, ha escollit la cultura catalana com la convidada d'honor en l'edició de 2007. A més, trenta-dues universitats alemanyes ofereixen cursos de català i seminaris de literatura i lingüística catalanes en els seus programes. “Moltes més universitats que a Espanya”, va ironitzar Stegmann. D'aquesta manera, “es promou la conscienciació dels alemanys sobre el fet català”, una promoció que Til Stegmann ha dut a terme al llarg de tota la seva trajectòria acadèmica.