The Bot com a símptoma

La meva posició de professor em permet estar en contacte amb els adolescents i observar el seu món, veure com actuen, què escolten, què llegeixen, què miren, com es relacionen. Així és com conec de primera mà les lletres tan suggerents d'un no gaire poètic reggaeton masclista: "Dónde quieres que te la eche, ¿en la boca o en los senos? Me la chupa mientras quemo, le gusta mi lenguaje obsceno". No m'ho invento: justament això escoltava l'altre dia quan jo estava de guàrdia una estudiant... de 2n d'ESO.

Sortir de festa és un "ritual" també molt clar del seu comportament, però un "ritual" que no s'inventen ells: resulta que les discoteques i cadenes empresarials especialitzades en oci munten esdeveniments expressament per a joves d'aquesta edat, incloses festes de final de curs. No costa gaire veure que aquesta mena d'esdeveniments són l'avantsala per l'oci "adult" posterior. Ara, l'atractiu que tenen és el mateix: la sexualització de l'oci, amb el masclisme com a corol·lari. Els més jovenets, doncs, entren de seguida en aquests circuits de consum. Es tracta d'una pauta de socialització que, de fet, cada cop s'avança més: atiar les passions, apel·lació al gaudi immediat, al guany personal i a l'individu aïllat.

El que va passar a The Bot és només una manifestació d'una cosa més profunda: unes pautes institucionalitzades de socialització, marcades pel valor de consum, que inculquen uns determinats valors, amb l'impacte emocional corresponent. El que va passar a The Bot està lligat tant a la cançó que la meva alumne escoltava aquell dia, com a les disfresses infantils sexualment provocatives per a nena que, amb bon criteri, Ada Colau ha criticat recentment. Per tant, el cert és que el problema essencial no és que aquell espectacle que va saltar a les portades fos pornogràfic, sinó que que el consum prostitueix, en el sentit que desposseeix tot el que toca dels atributs essencials i, doncs, ho tracta de forma banal i fins i tot cínica, per tal de poder ser comercial.

Hi ha qui es va sorprendre i potser fins i tot alarmar que en una sala de festes es fes un espectacle sexual i, pitjor encara, que hi haguessin menors. Ara, siguem conscients del món en què vivim: el món de la socialització adolescent està profundament sexualitzat i imbuït per un masclisme imperant. Llavors, potser cal mirar més enllà dels símptomes i fer alguna cosa més que posar-se les mans al cap: que potser no som capaços d'associar, per exemple, les agressions sexuals a les dones amb aquesta pauta de socialització? I, més encara, no som capaços de veure la relació entre aquesta socialització i el consumisme capitalista?