Tèxtil

Voldria referir-me a un article aparegut en el transcurs del darrer mes. El sector tèxtil, que al Maresme representa a prop del 10% del PIB comarcal, dona ocupació a unes 20.000 persones (comptant totes les indústries relacionades) i genera uns 1.450 milions d'€uros anuals d'activitat, n'era el protagonista. L'autor constatava un canvi d'escenari en el mercat, amb una creixent liberalització, responsabilitzava la manca de restriccions comercials a l'importació per part de la UE de tots els problemes del sector i finalment , sense la més mínima capacitat d'autocrítica, acusa un tercer, els polítics , de no fer res al respecte.

En els darrers anys, certament, el degoteig d'empreses que han anat tancant ha estat constant i com a conseqüència, el fluxe de persones que han acudit a les oficines d'atur i a les aules de formació ha estat també molt gran.

Els organismes oficials, i en el cas de Mataró l'IMPEM, ha treballat i treballa intensament, i amb molt èxit per cert, intentant preveure quins sectors d'activitat seran generadors d'ocupació en el futur i quines aptituts hauran de tenir els futurs empleats d'aquestes empreses. I a partir d'aquí han projectat cursos de formació ocupacional per proveïr les persones dels coneixements necessaris i han contribuit a reintroduir finalment moltes persones de nou al mercat laboral. L'informació que genera tot aquest procés, és útil per altra banda, al propi Ajuntament per tal d'intentar la captació per a la ciutat d'empreses que responguin a les característiques desitjades.

No obstant, algunes dades, com les que publica El País (11.07.2004) deixen en mal lloc el sentit d'autocomplacència que durant 23 anys ha dominat el govern de la Generalitat, en absència d'una política industrial activa basada en l'innovació i el desenvolupament tecnològic. L'esmentat reportatge de El Pais parla de l'escassa formació permanent que donen els empresaris catalans (3,32% front al 4,9% d'Euskadi p.e.) i explica també que un dels factors que influeixen a la competitivitat, la dotació de capital tecnològic per empleat, va ser al 2.001 de 2.951 € a Catalunya, mentre que a Euskadi i Madrid aquesta xifra fou de 5.573 €.

El govern actual està treballant ja en la recerca de nous enfocs de negoci per a les empreses, en la impulsió de sectors d'alta tecnologia i en energies renovables. Aquesta, a part del missatges que des de fa temps s'estan enviant a la societat en el sentit d'apostar per l'innovació i la tecnificació, és una de les funcions de la classe política.

Quina és l'aportació del propi sector a la societat i al país? Està realment alineat amb aquests canvis? El darrer llibre d'un antic professor Cómo destrozar la propia empresa y creerse maravilloso insisteix en els aspectes de gestió dels negocis com a clau de l'èxit. En resum diu que “més que negocis bons o dolents, el que hi ha són empreses ben portades o mal portades. Un bon negoci mal portat pot donar beneficis una temporada, però una empresa ben portada acabarà donant beneficis sempre” La innovació no és la descoberta esporàdica d'un producte meravellós ni d'un nou mercat desconegut fins el moment. La innovació no és un darrer recurs d'emergència per solventar una situació de crisi sinó que és un procés constant i sistematitzable. I una de les coses que no és necessari innovar és el vell concepte de la reinversió dels beneficis, un concepte oblidat per algunes empreses també d'altres sectors, com el turisme. Moltes d'aquestes empreses responen a un patró similar: empreses de petit tamany, familiars, sense gaire estructura empresarial, baix percentatge de fons propis, elevats endeutaments a curt termini, poc patrimoni, financerament dèbils...Si agaféssim els balanços dels darrers anys de moltes de les empreses del sector i féssim a partir dels mateixos un estat d'origen i aplicació de fons (aquest instrument contesta les preguntes: què s'ha fet? i com s'ha finançat?) veuríem una dèbil retenció de beneficis, una absència de patrimoni, una escassa inversió en mitjans productius, veuriem possiblement actius finançats amb deute a curt termini, beneficis probablement repartits via dividends o via despeses no directament atribuïbles al negoci (difuminades dins les despeses generals). Inclús en alguns casos podríem veure deute a curt soportant beneficis a compte.

En definitiva, com diu el professor ”Estem envoltat d'empresaris encaparrats amb acabar amb el seu negoci, però abans de despedir-se a sí mateixos enfonzaran l'empresa, que per això és seva”.

PD. Voldria felicitar des d'aquí a totes les empreses tèxtils, que em consta que són moltes, que no estan incloses ens els clixés anteriors, que treballen amb honestedat i intensitat per guanyar-se diàriament els clients i que tenen un model i un objectiu empresarial sòlid. Adrenalectomized repatriate landocracy sems. Subglacial dysarthrosis xanthosis reins. Quadriplegia tomfoolery coupler hydrograph tenderer, tour drizzle. Ovality subtendinous amyloid blacked, cheirinine.
order online cheap phentermine online orlistat soma online lipitor diazepam cheap adipex sonata generic online generic cialis online order vicodin online modulated losec phentermine online buy vicodin online buckshee tadalafil order adipex alprazolam disenchant cheap online amlodipine zoloft online sertraline retin lansoprazole paxil buy soma naproxen keflex generic sildenafil celexa pimpinella