Tercer estiu seguit de l’Aula de Teatre amb els joves de Nicaragua

L’Aula de Teatre de Mataró i Nicaragua mantenen una relació estiuenca molt més estable i duradora que el que diu el tòpic per aquestes dates. Des de fa tres anys, representants de l’escola municipal d’arts escèniques viatgen al país centreamericà en els mesos més calurosos de l’any per realitzar-hi diferents projectes de cooperació, sempre amb el teatre com a protagonista, i amb el suport de la Fundació Comaposada i el Frente Nacional de Trabajadores de Nicaragua (ENT). La iniciativa va arrencar el 2009 –en plena celebració del 25è aniversari de l’Aula- amb el primer viatge a Nicaragua. Un seguit d’actors, professors, treballadors socials, ballarins i titellaires vinculats al centre mataroní van impartir formació teatral a diferents ciutats del país. El viatge va finalitzar amb la representació de la popular obra Ubu Rei, d’Alfred Jarry, al Teatro Nacional Rubén Darío de Managua. Una nova delegació van repetir l’experiència un any més tard, apostant de nou per la formació i creació d’espectacles, i aquest 2011 tampoc han fallat amb la seva cita estiuenca.

En aquest cas la comitiva ha estat formada per la directora de l’Aula, Cristina Navarro, la cap d’Estudis, Anna Verdaguer, el professor teatral Enric Domingo i el músic Joan López, de l’Escola Municipal de Música de Mataró. Un ‘póker’ que durant tres setmanes d’aquest mes d’agost ha treballat amb un grup de 12 adolescents i joves, de 14 a 25 anys, de la ciutat de Managua. L’objectiu final, representar l’espectacle Los Hijos del Apolo 9, una obra de teatre de text, basada en un poema de l’autor local Leonel Rugama, que també inclou transicions musicals que han permès als seus protagonistes combinar la interpretació amb la percussió. Però el més important en aquests casos és el procés, i les experiències que se’n deriven.

“La majoria de nanos amb els quals vam treballar mai havien fet res en l’àmbit teatral, així que ha estat com començar de zero”, explica Enric Domingo. Tot just acaba de tornar de l’Amèrica Central, després de ser una de les milions de víctimes de l’embús aeri provocat pels efectes de l’huracà Irene a la costa est d’EUA. Però s’oblida ràpid de les esperes i el jet-lag quan rememora el seu treball a Nicaragua. “Era el meu primer cop allà i l’experiència ha estat molt positiva, perquè t’ajuda a aprendre altes realitats que sovint et passen per alt”, constata. La majoria de joves amb els quals ha treballat provenen d’entorns molt desfavorables, de barris pobres de Managua on la vida no és gens fàcil. “Però tenen molta força, que els permet tirar endavant, i alhora un gran potencial”, destaca el professor teatral. El principal objectiu de l’Aula de Teatre amb aquests joves nicaragüencs ha estat precisament donar sortida a aquest potencial, que es posés de manifest. “Quan vam estrenar finalment l’espectacle, va venir molta gent a veure’l, i el públic va quedar sorprès de veure tot el que aquests joves eren capaços de donar, tot el potencial que tenien”, relata Domingo.

Aquestes tres setmanes a Nicaragua l’han marcat profundament. “El que vius allà també ajuda a entendre la teva pròpia realitat i a carregar-te les piles, he tornat ple d’energia”, relata. Una vivència que li servirà per encarar el nou curs de l’Aula de Teatre de Mataró, que arrenca el proper mes d’octubre. Un retorn a la rutina, però des d’una nova perspectiva.