‘Teoria de catàstrofes’ omple de realisme metafòric el Teatre Monumental

‘Una papallona mou les seves ales en qualsevol racó del món, i es produeix un huracà en qualsevol altre punt totalment allunyat’. Amb aquesta citació del personatge Roger referent al conegut efecte papallona, ‘Teoria de catàstrofes’ s’autodefinia com una obra plena de realisme i lligada a la aristotèlica llei de la causalitat. I en efecte, els resultats no van defraudar a les expectatives. Els assistents que van omplir de gom a gom l’aforament del Teatre Monumental van poder gaudir d’una obra escassa d’escenografia, però carregada de metàfores sobre la vida i a vessar de reflexions morals sobre el canvi de rumb desprevingut que poden patir les coses tot modificant conseqüentment les seves essències. Una representació dirigida pel mataroní Moisès Maicas que ens ensenya la feblesa constant que ens envolta, la vulnerabilitat en la qual dia rere dia estem atrapats i com de vegades apostem per la via fàcil, trencant amb els nostres principis de polidesa espiritual i honestedat.

També mataroní, l’autor Toni Cabré va tornar a reflectir en la seva producció una obra realista, de complicitat amb el poder, de indecisions i, a la vegada, completada amb tocs surrealistes que van aïllar en ocasions puntuals el realisme de la vida, aquella finestra cap a la fantasia i la imaginació que tots necessitem per oxigenar-nos del dia a dia. ‘Teoria de catàstrofes’ relata el cas d’un enginyer davant la caiguda d’un pont d’autovia construït per ell després d’un aiguat. Arribats a aquest punt, el protagonista ha de fer front a les conseqüències mortals del cataclisme i haurà de decidir quin camí triar en una lluita personal per la seguretat racional o el frenesí emocional. Interpretada per Laura Aubert, Abel Coll i Òscar Intente, l’obra va oferir al públic un altre missatge referent a les estructures mercantilistes que sostenen la societat. ‘Ningú mai construirà un pont perfecte, que dura per sempre’. Així es va incidir en les polítiques de renovació regides per la compravenda que alimenten el negoci i a la vegada sostenen el sistema capitalista. Un missatge que, a més de deixar veure una escletxa interpretativa en la que només els que tenen el poder es salven de les catàstrofes, va evidenciar lo injusta que és la naturalesa, tot recolzant-se en actes recents com el tsunami del Japó o les inundacions als Estats Units.

Així doncs, Teoria de catàstrofes es va estrenar aquest dissabte al Teatre Monumental de Mataró aconseguint un èxit notable. El seu pròxim escenari serà el del Teatre Gaudí de Barcelona.