“Tenim un gran vincle i molta estima amb el projecte DisSantes”

Les DisSantes i Txarango són dos noms que sempre aniran lligats. El grup català va ser l’estrella de la segona edició de la festa solidària de la Fundació Maresme pro persones amb discapacitat, l’any 2014. La seva actuació, davant prop de 20.000 persones al Nou Parc Central, va consolidar la llavors flamant iniciativa com una cita ineludible de Les Santes. Quatre anys després el grup barceloní –amb arrels ripollenques- tornarà a Mataró. L’escenari és diferent, ja que aquest cop la festa es trasllada a la platja de Mataró. I el grup no és ben bé el mateix, després de gairebé un lustre que els ha vist créixer dalt dels escenaris i també com a fenomen internacional. Durant tot aquest temps el vincle entre Txarango i el ‘projecte Santi’ que dona vida a la festa s’ha enfortit notablement: va ser una de les entitats a les quals el grup va decidir cedir part dels drets de les cançons del seu darrer disc, ‘El cor de la terra’, i també hi han col·laborat amb altres iniciatives.

Sergi Carbonell, teclista del grup, atén a Capgròs des d’Alemanya, on el grup és de gira, i a pocs dies de la seva actuació al festival Canet Rock. “Ja ni me’n recordo d’on som’, bromeja per telèfon. A l’endemà de la cita maresmenca tenen previst marxar a França i a Suïssa, per tornar després a la capital de la comarca, al concert de dissabte dia 20. “Venim i tornem a marxar, combinant concerts aquí i allà, tal i com estem fent des del primer moment en aquesta gira”, relata Carbonell, cosa que demostra que Txarango són un cas únic d’èxit internacional entre els grups catalans. La seva mescla de reggae, ritmes llatins, rock i pop, i el seu imaginari del món del circ i del clown, s'ha demostrat com una fusió imbatible, aquí i arreu.  

Sou més internacionals que mai. Com us ho feu?

Segurament aquesta és la gira en la que estem visitant més països diferents. Aquestes incursions les estem fent des de fa cinc o sis anys de manera periòdica, hem picat molta pedra per anar fidelitzant el públic. Des que vam començar la nostra trajectòria, una de les coses que més teníem ganes de fer era utilitzar el grup per viatjar i conèixer nous llocs i cultures. Al principi vam fer molts concerts en els que els números no sortien per enlloc, però mica en mica ho hem anat estabilitzant.

“Un dels músics i un dels tècnics del grup viuen des de fa uns anys a Mataró i per a ells resulta especial venir

Sent un grup tan nombrós, no deu ser fàcil a  nivell logístic

Movem unes 14 persones! Vulguis que no és complicat, però no és una barrera. Tampoc ho és el fet de cantar en català, encara que en un principi es podria imaginar que sí. Al contrari, ens obre portes, té un punt exòtic que ens fa interessants, que ens permet explicar d’on venim, qui som, qué és aquesta llengua... Molts dels festivals europeu son toquem són de world music on els programadors i la gent estan oberts a la descoberta de diferents cultures. És bonic que a través de la música puguem ensenyar d’on venim, aquest petit trosset de món que és Catalunya.

Ja fa temps que gireu per l’estranger. Heu percebut una evolució de la percepció de Catalunya com a país en aquests anys?

Viatjant ens ho hem trobat molt, que la gent ens pregunti sobre la situació a Catalunya. I d’uns anys ençà hem notat que hi ha molt més coneixement i interès. En especial a l’octubre passat, recordo que érem a Colòmbia i vam passar més temps parlant de política que de la nostra música, a taules rodones, debats i entrevistes a la TV, de tot...

“Cantar en català ens obre portes a nivell internacional, al contrari del que molts podrien pensar”

Colòmbia és un dels molts països que heu visitat en aquest darrer any i mig. Holanda, França, Turquia, Japó, fins i tot el festival anglès de Glastonbury... És hora ja de tornar a casa?

A l’octubre acabarem la gira al festival Esperanzah de l’Hospitalet,amb un concert especial en un esdeveniment que ens sentim molt nostre. Però ens queda tot l’estiu ple de concerts a casa i a fora. Entre ells a Mataró!

Com és la vostra relació amb DisSantes i amb la ciutat?

Vam conèixer el projecte i la Fundació Maresme quan vam venir a Mataró a tocar l’any 2014, la veritat és que va ser un concert molt bonic que recordem amb molta estima. Ens vam sentir molt a gust col·laborant amb el projecte Santi, i hi hem continuat treballant. En el darrer disc vam repartir el 50% dels drets de cada una de les 14 cançons entre 14 col·lectius diferents, entre ells la Fundació Maresme. Tenim un gran vincle i molta estima amb ells, i ara que han volgut tornar a comptar amb nosaltres ens resulta ideal. A més, un dels músics i un dels tècnics del grup viuen des de fa uns anys a Mataró i per a ells resulta especial venir. No paren de menjar-nos el ‘coco’ amb Les Santes, estan totalment abduïts!

Vosaltres també deveu haver canviat en aquests quatre anys?

Sí, en moltes coses. No només per les cançons noves que portem respecte a fa quatre anys, sinó que hem crescut tant a nivell personal com musical, i venim amb un directe més compacte i potent.