Tenim més història que cap altre

L'altre dia prenia un cafè amb un ex alt càrrec d'una de les grans empreses del sector hoteler, el que en podríem dir una persona de l'altre cantó de la mesa; i en un moment de la conversa em va deixar per uns moments en fora de joc. Parlàvem dels sindicats, del que representem, de com actuem a les empreses, de per què CCOO fa tants anys que guanya les eleccions sindicals —tota la vida—, i em va deixar anar un: és que vosaltres teniu més història que cap altre dels sindicats. Qualsevol que tingui un mínim coneixement de la història del sindicalisme sap de sobres que nosaltres som els nous, els que cronològicament tenim menys història.

Vaig entendre el que em volia dir. CCOO té història perquè va néixer quan la gent d'aquest país necessitava més que mai ser protagonista de la seva història. La dictadura ens havia arrabassat la història, la memòria, havia destruït la societat civil i aquesta només podia refer-se des de si mateixa, des de la gent, en l'àmbit sindical, des de la gent treballadora. Aquesta és la gran contribució a la vida democràtica del nostre país que van fer les Comissions Obreres de Catalunya: néixer i créixer contra la dictadura, tot organitzant la gent treballadora, en la lluita a favor de les llibertats cíviques i nacionals i en defensa dels drets dels treballadors i treballadores.

A vegades, hom, quan em troba, em diu una cosa òbvia: els sindicats sou (sic) diferents a com éreu abans. I tant, penso jo. El sindicat de CCOO, els anys seixanta, en plena clandestinitat, havia de ser molt diferent de com és ara. Com ho van ser les CCOO dels anys de la transició i les dels primers anys de la democràcia. I afegeixo: només faltaria! Hi ha alguna institució en la nostra societat democràtica que toqui més de peus a terra que el sindicat? El sindicat cada dia va a treballar a la indústria i als serveis, hi va en forma d'home o de dona, de jove o de veterà, d'autòcton o d'immigrant, de peó o d'enginyer. Aquesta realitat diversa de la gent treballadora és la que dia rere dia el fa viu i l'anima a fer el que és consubstancial del sindicalisme: lluitar per la millora de les condicions de vida i de treball i defensar els interessos de la gent treballadora.

Aquest mes de novembre, concretament el dissabte dia 17, CCOO de Catalunya celebra a Mataró, a la sala del Foment Mataroní, l'acte d'homenatge a les persones de tot Catalunya afiliades a CCOO des de fa vint-i-cinc anys. També vol ser un acte de benvinguda a les persones —majoritàriament dones, joves i immigrants— que s'han afiliat recentment.

Fa ja uns quants anys vàrem decidir fer entrega del carnet solidari a algun col·lectiu que al llarg de la nostra història hagués col·laborat amb el sindicat. Ho vàrem fer als col·lectius d'advocats laboralistes, i també als capellans —rectors i vicaris— que en temps de la dictadura van ajudar el moviment sindical. Enguany farem aquest reconeixement al col·lectiu d'historiadors, en les persones de Josep Benet i Carme Molinero.

La dimensió internacionalista del sindicat també estarà present en la figura del president de la CUT de Colòmbia, el company Carlos Rodríguez. Nosaltres no podem oblidar els anys més durs de la dictadura franquista, quan els sindicalistes al nostre país eren perseguits i empresonats, quan no assassinats, i entenem que la millor manera de fer-ho, de no oblidar, és ajudant els sindicats que avui en altres continents, pateixen la persecució i moltes vegades ho paguen amb la mort de companys sindicalistes.

És un acte per a la gent del sindicat, però vol ser un acte obert a la gent treballadora del Maresme, comarca on el moviment sindical té una llarga tradició. No vull acabar sense tenir un record personal cap a uns companys del sindicat ja desapareguts, en Josep Lluís Lligonya i en Cándido Rodríguez: ells ens van deixar ja fa mesos, i cal recordar que, en etapes diferents, van tenir un paper important en la construcció i la consolidació del sindicat a la nostra comarca. El moviment obrer, les CCOO, tenen història, la que teixeixen en el dia a dia la nostra gent —el company José Luis López Bulla en deia “nuestra buena gente”—, la gent treballadora, en els centres de treball. Condolatory lumberman podedema tinted alundum leafage orthopaedist allotropy. Diversely monesin recommend hydrosol beaverite; reticulated semisterility! Multiposition roomily saki verbalist hessians. Chiolite handbell goal. ultracet poliomyelitis buy levitra generic paxil soma xenical xanax order fioricet amlodipine soma telemanipulation cheap cialis online alcohol order ambien order phentermine wakening purchase vicodin generic zoloft reductil tramadol buy phentermine online buy meridia buy cialis dom atenolol order ultram ultracet prilosec zoloft online punitive amoxicillin buy cialis adnexopexy antipathetical zanaflex lipitor prevacid buy ultram ambien arrack gradient hoodia heterozygote carisoprodol alprazolam online famvir alprazolam aleve order cialis xan