Telealienacions

A través de la TDT rebem un allau de propostes televisives que són directament brossa o més vulgarment, per ser sincers, merda en el fons i en la forma. Tot just fa uns dies que han tancat el Canal CNN per substituir-lo pel Gran Hermano 24 hores, tota una mostra del bé que anem. A l’altra banda, les televisions comarcals malden per acostar-nos la informació de proximitat, amb rigor i esforç, sovint amb molts menys recursos del que necessiten per poder fer bé la seva feina. Deu ser veritat que una gran majoria, quan s’asseu al sofà, demana que li projectin misèries i espectacle, mentre d’altres –jo mateix– esperem el circ grotesc que ens ofereixen determinades cadenes, per constatar la discapacitació mental d’alguns que pretesament estan sans i es creuen dirigents d’alguna cosa. La televisió ha esdevingut una evolució del pa i circ que els emperadors romans donaven al poble. Ens diuen que garanteix la llibertat i la informació, però no és veritat, és una vil projecció del cantó obscur de l’espècie humana, que necessita catapultar frustracions sobre si mateix i sobre els altres o encarrilar la multitud cap a direccions teledirigides. Això, que pot semblar nou, és més vell que l’anar a peu. Les noves tecnologies, però, n’han augmentat i millorat els efectes i les patologies que produeixen.