Teatre i concerts reivindicatius per celebrar l’any nou amazic

La comunitat amazic de Mataró va celebrar l'entrada a l'any 2956 del calendari amazic amb una festa reivindicativa que dissabte al vespre va aplegar amazics procedents de tot Catalunya al Casal de l'Aliança. Els amazics, vulgarment coneguts com berbers, són els habitants originaris del nord d'Àfrica i representen la meitat dels marroquins que viuen a Catalunya. La festa de dissabte al vespre va ser l'últim dels actes de celebració de l'any nou amazic a la ciutat, que també ha comptat amb conferències, cinema i un sopar popular.

Molts dels 150 amazics que es van aplegar al Casal de l'Aliança confessaven que desconeixien que el seu any nou comencés el dia 13. I és que els costums amazics han quedat sovint eclipsats per les tradicions musulmanes que va portar l'arabització del nord d'Àfrica. Avui en dia, la majoria d'amazics són musulmans, però continuen parlant el tamazight, una llengua amb alfabet propi.

El teatre dels mataronins Fouad El Attabi i Ouafaa Auoattah va arrencar sorolloses rialles entre els assistents, que estaven visiblement excitats pel fet de veure una representació en la seva pròpia llengua. Els textos, escrits per les germanes veïnes de Rocafonda Ouafaa i Asmaa Auoattah parlaven d'un pare marroquí que truca a la seva filla que li explica com és la vida de l'immigrant a Espanya. Situacions quotidianes per molts dels assistents, amb un marcat toc d'humor que va guanyar-se la complicitat del públic.

El grup rifeny i mataroní Twattoun (“Els oblidats”) va prendre el relleu amb un discurs clar: “Parleu en tamazic als vostres fills perquè no es perdi la nostra llengua”. La majoria masculina de la sala va celebrar la consigna amb els braços amunt i els tres dits alçats, un símbol que representa els tres dialectes de l'amazic. Les poques dones de l'auditori es van deixar sentir amb xiscles ratificadors.

La següent posada en escena a càrrec dels vigatans Min Neâna Neccin va explicar l'origen del cap d'any amazic, mentre els assistents mastegaven el “ceghwawin”, una barreja de cereals típica del nord d'Àfrica. El punt àlgid de la nit va arribar amb el grup rifeny i resident a Holanda Imetlaä. La proposta de cançons tradicionals adaptades als ritmes moderns va arrencar la gent de les cadires i va omplir la pista de ball.

Però l'actuació més esperada de la nit va venir de la mà del cantautor Khalid Izri, resident a Bèlgica. “Jo només he vingut per ell. Tinc un parell de CDs. Demà m'he de llevar a les 4 del matí, però no me'l volia perdre”, assegura un dels assistents. Una guitarra, una harmònica i la veu de protesta d'aquest cantautor revolucionari van emmudir l'auditori. Després de les consignes exaltades, i de les notes festives era el moment de la reflexió. Els crits planyívols del cantautor van deixar la pista deserta i van despertar cares de gravetat entre els assistents. Izri va cantar per la unió del poble amazic, per la igualtat de la dona i contra l'explotació i el “materialisme ferotge”.