Té sentit la Fira d’Atraccions sola?

Els que hem conegut la Fira de Mataró integrada per dues parts, la Fira Comercial i la Fira d'Atraccions, separades però formant un conjunt, se'ns fa estrany veure les atraccions soles. Una reforçava l'altra i es potenciaven mútuament. Eren indestriables. Podies fer la passejada pels dos àmbits o t'ho podies organitzar de manera, que un dia anaves a un lloc i un altre dia a l'altre.

Fins a la segona meitat del segle XX la fira eren parades d'objectes i estris per a la llar o la feina, ja fos agrícola, artesanal o industrial, a més de joguines i altres complements. Parades grans i llargues que s'estenien Riera amunt. Tot plegat era com un gran basar. Molta gent hi feia la compra anual d'algun producte que els feia falta o que calia renovar. I semblava obligat fer-ho. D'aquí deu venir l'expressió ‘firar-se' (‘ja m'he firat', ‘t'has firat'). I més enllà d'aquelles parades, cap al Parc, hi havia les atraccions. De fet, un espai per als grans i un altre per als petits.

El 1960 els Amics de la Rambla van impulsar la Fira Comercial. Eren els anys del ‘desarollo' i l'empenta d'aquells botiguers i d'altres industrials va portar un toc de modernitat i de capitalitat a Mataró. Ocupava la Rambla, plaça de Santa Anna i el tram inferior de la Riera. Les parades tradicionals a continuació i, més amunt, les atraccions. Després d'un breu pas per l'Av. Recoder, la Fira Comercial va pujar al recinte del Parc Central. I va viure anys molt bons amb altres de més fluixos seguint la pauta econòmica de cada moment. Les atraccions i els bars es van anant estenent cap al Camí de la Geganta.

Aquest model va tenir continuïtat fins a finals dels noranta. Llavors es va considerar que la Fira Comercial ja no responia als nous temps ni a les necessitats dels consumidors, que calien fires monogràfiques i es va suprimir. Es van crear la fira de l'automòbil i la de l'habitatge, que de fet eren filles de la Fira Comercial. Però van tenir una vida curta. Els socis minoritaris del Govern municipal no les veien bé: per a uns la primera potenciava el transport privat i la contaminació i per als altres la segona ajudava a l'especulació. En canvi, les fires d'iniciativa privada s'han consolidat.

La Fira Comercial, de caire multisectorial, tenia un gran avantatge: quan algun sector anava malament, els altres ho compensaven. Així sempre hi havia expositors i novetats per ensenyar. I era un lloc ideal per al passeig a finals de primavera, on informar-se, saludar i gaudir. Sempre amb les atraccions al costat. Crec que va ser error la seva eliminació. Ciutats semblants a la nostra les continuen fent amb èxit, tot i els canvis de costums i de necessitats. És el cas de Granollers, Vic, Girona, Manresa o Reus.

Ara les atraccions soles no se sap ben quin paper fan ni a què responen. Actualment hi ha moltes formes d'oci i de diversió, que abans no existien. Enguany els firaires s'han queixat que no hi anava gaire gent i el seu aspecte en molts moments era bastant desangelat. Ens hem de preguntar si té sentit la Fira d'atraccions sola, si cal fer-hi canvis importants o donar-li un nova orientació.

Josep Puig i Pla va ser regidor de Fires entre 1983 i 1995