Capgròs
L'any 2006 va entrar en vigor l'actual Llei del Tabac. Aquesta norma no ha aportat rés de bo al sector de l'Hostaleria i del Turisme, i m'atreveixo a dir que tampoc ha servit per que el sector aporti rés en la millora del consum de tabac. Ben al contrari, només va afegir confusió i mal estar al preveure una aplicació homogènia per a totes les tipologies de negoci, quan és evident que rés tenen a veure els usos dels espais d'una empresa de banquets, amb un bar, un hotel, un restaurant o una discoteca. Aquesta normativa només va afegir contradiccions i l'escepticisme del sector en l'obtenció dels objectius que la mateixa Llei promulgava, que eren la disminució del tabaquisme i la protecció dels menors, dels clients no fumadors i dels treballadors dels establiments.
Va ser aprovada pel Congrés dels diputats a Madrid, i mai se n'ha fet el desenvolupament reglamentari previst per part de les comunitats autònomes. D'altra banda, fins i tot, determinades autonomies n'han fet interpretacions esbiaixades del seu contingut, per interessos polítics. La llavors ministra de Sanitat, Elena Salgado, va fer un flac favor no només a la mateixa Llei, sinó també al Parlament espanyol, en fer publicar el dia següent de la seva entrada en vigor, una nota informativa en la web del Ministeri on es carregava la filosofia de la Llei, en permetre l'accés dels menors de 16 anys en les mateixes condicions anteriors, en els establiments de menys de 100 m2 que deixessin fumar, per tant en pràcticament tots els bars de l'Estat espanyol.
Al llarg dels darrers anys, de forma periòdica, la premsa catalana ha publicat que era imminent el pronunciament del Departament de Salut en el sentit de l'enduriment de la Llei per la via del desenvolupament del Reglament. Això no ha estat així, perquè la Generalitat ha preferit esperar un nou mandat estatal, a aplicar la seva potestat reglamentària. Ara, amb la nova ministra Trinidad Jiménez tornen a sonar els rumors mediàtics en el sentit de l'enduriment de la norma. Val a dir que en el seu moment i davant de la seva aplicació equivoca i contradictòria, la majoria d'empresaris eren de l'opinió de la prohibició del consum de tabac en els seus establiments. Opinaven que: o tots o ningú, però per subsectors, en el mateix sentit que en d'altres països de la Unió Europea s'ha fet (Gran Bretanya, Irlanda, Itàlia...).
Si s'avança en aquest sentit com sembla, hauríem d'observar que és el que ha passat en aquests països. Pel que sembla la reestructuració del sector ha estat important especialment a la Gran Bretanya, on el tancament de pubs ha estat massiu. Un pub britànic està entre un bar musical i un restaurant bar dels nostres, salvant les diferències horàries. En d'altres països més càlids, molts bars han optat per ampliar o millorar les prestacions de les seves terrasses, doncs la prohibició no afecta els espais exteriors dels negocis. Seria lògic arbitrar diferencies pel que fa als usos dels espais de l'oci nocturn per l'horari d'explotació, la clientela i les pròpies característiques dels locals-, i també dels negocis de banquets al realitzar festes que podrien ser considerades privades. Tan mateix, hauríem d'esperar que aquells establiments de més de 100m2 que van habilitar zones tancades per a fumadors fins el 30% del seu espai hàbil- puguin mantenir aquests usos i així amortitzar la inversió realitzada en l'habilitació d'aquests espais.
Finalment, hauríem d'esperar que el sentit comú imperés d'una vegada per totes entre tècnics i polítics estatals, per tal de capgirar la situació i que es pugui fumar només en aquells establiments que hagin habilitat zones de fumadors i no en la majoria dels locals, com passa ara. Seria bo però, obrir un nou període d'habilitació d'establiments.
Comentaris