Capgròs
Suport, oportunitats i alternatives perquè els joves tinguin accés a un habitatge
Mataró promou unes jornades per facilitar al col·lectiu juvenil tota la informació necessària per facilitar-los el procés d’emancipació domiciliària
L’accés a l’habitatge és una barrera difícil de franquejar per a molts ciutadans, ja que els preus de compravenda o lloguer del mercat immobiliari estan molt per sobre dels seus salaris i ingressos. Una situació que, evidentment, s’agreuja per als col·lectius més vulnerables, entre els quals s’hi troben els joves, víctimes massa sovint de la precarietat laboral. “Per emancipar-se hi ha tres claus: la formació, l’ocupació i l’accés a l’habitatge, i aquesta última és ara mateix la més problemàtica sense dubte”, explica el regidor de Joventut de l’Ajuntament de Mataró, Daniel Hurtado. És per aquest motiu que el consistori té l’habitatge com “un punt present en totes les agendes, especialment pel que fa a les polítiques juvenils”, constata Sarai Martínez, Regidora d’Habitatge.
S’organitzen tres sessions informatives amb claus perquè els joves de Mataró puguin emancipar-se
Aquestes dues regidories s’han unit per impulsar a Mataró les jornades ‘Joves i accés a l’habitatge’, que tenen com a objectiu informar a la població juvenil de Mataró sobre les diferents vies i alternatives que disposen a la ciutat per dur a terme el que es coneix com a procés de transició domiciliària. Les jornades tindran lloc els dies 2, 10 i 15 de febrer, en forma de tres sessions temàtiques d’accés lliure i gratuït (amb inscripció prèvia en aquest enllaç) a les 18h al Cafè de Mar. La primera de les sessions estarà centrada en el lloguer, l’opció més habitual d’accés a l’habitatge per part dels joves. La segona oferirà un repàs als ajuts i serveis amb els quals el col·lectiu juvenil pot comptar per part de les diferents administracions. La tercera i última sessió oferirà una panoràmica sobre les alternatives a la compravenda i el lloguer, com a formes diferents però també viables d’emancipar-se.
Les jornades volen aportar llum als dubtes i a les confusions que pateixen les persones joves de Mataró (com els d’arreu del país) a l’hora d’abandonar la casa de la família d’origen i establir-se en una nova llar. “És una qüestió que, lamentablement, va a pitjor, i ens obliga a actuar com a administracions”, assenyala Hurtado. Una dada ho diu tot: l’any 2011 el 30% dels joves de 16 a 29 anys estava emancipat, mentre que al 2021 la xifra s’havia reduït al 16%. Martínez incideix en definir els joves “com un col·lectiu en situació de vulnerabilitat, tinguin o no una xarxa de suport familiar”, per la qual cosa cal dotar-los de més facilitats i oportunitats.
El Cafè de Mar acull el cicle de tres xerrades
Habitatge i joventut, prioritats a Mataró
Les jornades s’emmarquen en les polítiques que l’Ajuntament duu a terme en l’àmbit de l’habitatge i la joventut, que s’han incrementat en els darrers anys. En el primer àmbit, en el marc del Pla Local d’Habitatge 2018-2023, destaquen iniciatives com el projecte ‘Lloguem! Yes we rent’ que vol generar una oferta alternativa d’habitatge assequible i estable facilitant que pisos actualment buits es puguin posar en lloguer a un preu just. També cal remarcar que, per primer cop en més d’una dècada, s’ha aconseguit el compromís de la Generalitat de construir noves promocions d’habitatge públic de lloguer a Mataró, amb 68 nous habitatges al sector de la ronda Barceló en 4 solars cedits per l’Ajuntament, i amb la cessió de nous solars a La Llàntia i al carrer Churruca per a futurs projectes similar. Actualment, Mataró compta amb uns 280 habitatges públics, 54 dels quals estan reservats a persones d’entre 16 i 35 anys, amb preus limitats al 30% dels seus ingressos.
El servei de Joventut també va impulsar la tardor passada una subvenció per als mataronins i mataronines d’entre 18 i 35 anys per ajudar-los a afrontar el lloguer. La dotació total era de 60.000 euros i ha beneficiat un total de 83 joves. Formava part de les iniciatives previstes al Pla Jove x Mataró 2018-2022, que té com a una de les principals prioritats facilitar el procés d’emancipació domiciliària augmentant les oportunitats per a l’accés de les persones joves a l’habitatge, impulsant el desenvolupament de nous models residencials, tenint en compte les diferents tipologies de joves i les seves necessitats.
Joves i accés a l’habitatge: les jornades al detall
La primera edició de les jornades ‘Joves i accés a l’habitatge’ tindran com a epicentre el Cafè de Mar, on s’hi faran les tres sessions temàtiques els dies 2, 10 i 15 de febrer. Totes elles tindran lloc a les 18h i són gratuïtes, tot i que cal inscriure’s prèviament.
Lloguer (2 de febrer)
S’analitzaran els diferents vessants de l’opció actualment majoritària d’accés a l’habitatge, sobretot entre els joves. A més de presentar-se l’estudi “Radiografia: joves llogateres i dret a l’habitatge”, elaborat pel Consell Nacional de la Joventut de Catalunya i de l’Observatori DESC, també hi haurà un taller anomenat “Autodefensa llogatera”, on es plantejaran maneres de combatre els abusos vinculats amb l’habitatge. També anirà a càrrec de l’Observatori DESC.
Ajuts i serveis (10 de febrer)
La sessió, a càrrec de representants de les Oficines d’Habitatge de Mataró i del Maresme, servirà per conèixer les diferents línies de suport que ofereixen les administracions en relació a l’habitatge. S’hi tractarà temes com els ajuts per al pagament del lloguer o els serveis i recursos sobre habitatge que s’ofereixen a Mataró i al Maresme.
Alternatives d’accés a l’habitatge (15 de febrer)
Més enllà de la compra i el lloguer, en els darrers anys han proliferat alternatives que faciliten l’accés a l’habitatge a col·lectius de tota mena, entre ells els joves. S’hi presentaran tres projectes: el mataroní ‘Lloguem! Yes we rent’ a càrrec de la nova cooperativa de llogateres Bloc Cooperatiu; el projecte de masoveria urbana de Ca n’Amell de Premià de Mar (basat en la idea de rehabilitar i mantenir un immoble a canvi d’habitar-lo), i l’experiència de la Closca a Lleida vinculada al model d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús (que permet a una comunitat de persones viure en un edifici sense ser-ne els propietaris o els arrendadors).
