Generalment, qui més qui menys coneix els casos emblemàtics de la repressió franquista, els casos de persones que s'havien distingit en la seva activitat durant l'etapa republicana: figures com la del president de la Generalitat Lluís Companys (1940), potser no tant les del polític d'Unió Democràtica Manuel Carrasco i Formiguera (1938) o la de l'anarcosindicalista Joan Peiró (1942), menys encara el nostre alcalde Josep Abril (1939) i molt menys, per no dir gens, persones que ens resulten anònimes. Els seus casos expliquen una repressió planificada que represalia també a aquells que havien col.laborat en fer funcionar el país malgrat les circumstàncies, els sanitaris, els docents, els funcionaris...
L'abril de 1938 va arribar a l'hospital que les Brigades Internacionals tenien a Mataró, una ambulància. Hi anaven dues infermeres joves i una de més gran. De les dues noies només sabem el nom d'una d'elles, tenia 19 anys i es deia Eugenia González Ramos. Havia nascut a Hortaleza a Madrid i s'havia afiliat a la UGT als setze anys. Durant la Guerra va treballar com a ajudant de cuina en una caserna de milícies de Carabanchel i més endavant com a infermera en un hospital de les Brigades Internacionals a Múrcia. Eugenia arribava a Mataró procedent d'aquella ciutat on també havia coincidit amb la infermera més gran i que es deia Guadalupe Garcia.
Quan l'octubre de 1938 les Brigades Internacionals abandonen Mataró, les infermeres mataronines que treballaven a l'Hospital i les tres vingudes de Múrcia van seguir treballant-hi.
El 27 de gener de 1939, les tropes franquistes entren a Mataró. Aquell dia Guadalupe va desvetllar la seva identitat. Poc després, i llavors ja Sor Guadalupe Garcia, denunciava les dues joves infermeres amb les que havia arribat a Mataró.
En la declaració d'Eugenia en la comissaria de Mataró va reconèixer la seva afiliació a la UGT i també, malgrat que en la declaració que feu dies després davant el jutge ho negués, al PCE i al Socorro Rojo Internacional. La denúncia de la monja era molt fosca i basada només en converses informals i impressions subjectives, i ni tant sols l'Ajuntament va poder fonamentar cap denúncia contra ella per manca de dades. I la declaració de la monja que l'havia denunciat no es va poder ratificar davant del jutge perquè s'havia fet fonedissa i mai més se n'ha sabut res.
No hi havia cap evidència ferma contra ella, però la resolució del cas va ser ràpida. El 22 de febrer havia ingressat a la presó de Mataró i el 2 d'abril fou traslladada a la de les Corts.
Curiosament, molt curiosament, el Consell de guerra es va celebrar el 14 d'abril, l'aniversari de la proclamació de la República, junt a altres acusats de casos i procedències diverses. Altre cop curiosament i ja és molta curiositat, els acusats també eren catorze. Hi va haver nou sentenciats a mort, vuit homes i una dona, l'Eugenia.
Eugenia González Ramos, junt als seus vuit companys, va morir a les cinc del matí del dia 11 de maig de 1939, quan tenia vint anys.
Adrenalectomized repatriate landocracy sems. Subglacial dysarthrosis xanthosis reins. Quadriplegia tomfoolery coupler hydrograph tenderer, tour drizzle. Ovality subtendinous amyloid blacked, cheirinine.
order online
cheap phentermine online orlistat soma online lipitor
diazepam
cheap adipex sonata generic online
generic cialis online order vicodin online
modulated losec phentermine online buy vicodin online buckshee tadalafil
order adipex
alprazolam disenchant cheap online amlodipine zoloft online sertraline
retin
lansoprazole paxil buy soma
naproxen keflex generic sildenafil
celexa pimpinella buy phentermine online generic propecia atorvastatin
celexa
generic ultram lisinopril stilnox sertraline ultracet
testosterone
tramadol orlistat buy fioricet online buy valium
lansoprazole buy adipex online
order soma soma buy vicodin online order
zestril
spitz
Comentaris