Tancar la porta a les màfies immobiliàries

La crisi econòmica ha multiplicat en els darrers anys les ocupacions il•legals d'habitatges, tant a Mataró com a conjunt del país. Han anat a càrrec molt sovint de famílies que s'han quedat sense sostre i que han vist en els pisos buits, fruit precisament dels desnonaments dels que han estat també elles víctimes, una oportunitat per trobar una nova llar. Malgrat que la usurpació de béns immobles es considera delicte, independentment del motiu que hi hagi al darrere, l'emergència social que ha motivat molts d'aquests casos ha comportat una certa laxitud des dels estaments judicials i les administracions públiques. Però darrerament a la capital del Maresme s'està detectant un fenomen que també és comú a altres llocs de Catalunya: persones o col·lectius que, aprofitant aquesta tessitura, realitzen ocupacions de caràcter delictiu, accedint a pisos buits per després rellogar-los o vendre'ls il•legalment. S'estan començant a detectar casos especialment a barris com Cerdanyola o Rocafonda, i l'Ajuntament hi vol posar fre.

"No hi ha molts casos, però sí que és un fenomen incipient, i l'hem de combatre abans que esdevingui un problema greu", explica la regidora de Benestar Social, Isabel Martínez. Aquestes "estructures mafioses", com les titlla la pròpia regidora, controlen el parc immobiliari de la ciutat a la recerca de pisos que no estan habitats, normalment propietat d'entitats bancàries però també de particulars. Forcen l'entrada, s'hi instal•len, a vegades els buiden i aviat els relloguen a altres persones, que fins i tot arriben a signar un contracte, evidentment sense cap valor legal, que estableix una mensualitat concreta. Funcionen, en definitiva, a mode d'immobiliària il·legal. "També es genera una sensació d'inseguretat a la comunitat de veïns, perquè a vegades també hi ha tràfic de drogues, entrades i sortides estranyes de nit i fins i tot amenaces", resumeix la regidora.

Malgrat que el delicte és flagrant, no és fàcil combatre'l. El problema, fins ara, és que els casos que s'han detectat des de l'Ajuntament i els cossos policials, denunciats pels propis veïns, han acabat topant amb els estaments judicials, especialment a fiscalia, que enlloc de presentar una denúncia penal optava pel camí civil. Això implicava automàticament que el procés es pogués demorar tres o quatre anys i que finalitzés, com a molt, amb un desnonament. Una impunitat per als infractors que podria animar-los a seguir cometent aquest delicte. Per això des de Benestar Social i des de Via Pública, amb Núria Moreno al capdavant, van contactar amb el jutge degà de Mataró, el Col·legi d'Advocats i Fiscalia per poder atacar el problema. "Sobretot el que demanem és que fiscalia formuli acusacions penals per aquest tipus d'usurpacions delictives, que les distingeixin d'aquelles que tenen una causa social" resol Martínez. Confien que la possibilitat d'acabar a presó, sobretot quan molts d'ells tenen antecedents, acabi frenant els autors d'aquestes ocupacions.

Sensació d'impunitat
"No podem generar la sensació que qualsevol pot donar una puntada de peu a la porta d'un pis i muntar-se el seu propi 'xiringuito' llogant-lo per 300 euros a qui sigui", resol la responsable de Benestar Social, que tem que aquest fenomen pugui "degenerar barris de la ciutat que ja estan degradats i que s'acabin estigmatitzant molt més". Reconeix que en barris com Cerdanyola o Rocafonda el veïnat està preocupat. "No ha passat en gaires pisos fins ara, però en aquestes zones que ja pateixen una certa degradació urbanística i estructural és normal l'efecte eco, i que un petit petard soni com una gran explosió", resol. L'objectiu és evitar ara que aquesta explosió sigui real.