Setze anys de presó pel mataroní que va degollar la seva xicota a Salt

L'Audiència de Girona ha condemnat a una pena de setze anys de presó el jove mataroní que va degollar la seva xicota a Salt la matinada del 6 de juny del 2010. La sentència recull gran part del veredicte emès pel jurat popular, que va declarar el processat, Juan Luis Terrones, culpable d'un delicte d'assassinat. El tribunal aplica a l'acusat l'atenuant de confessió però, a diferència del què va recollir el veredicte, desestima l'agreujant de parentiu. I és que, com sosté, tot i que Terrones i la víctima eren parella, en el moment del crim no vivien junts. A més de la pena, l'Audiència de Girona s'acull a la petició de l'acusació particular i obliga el condemnat a pagar una indemnització de 100.000 euros.

La sentència recull gran part del veredicte emès pels nou membres del jurat popular, que no van tenir cap mena de dubte a l'hora de declarar culpable d'assassinat Juan Luis Terrones. El crim va tenir lloc la matinada del 6 de juny de 2010. El processat, que feia vuit mesos que mantenia una relació amb la víctima, la va degollar i cosir a ganivetades al portal del bloc de pisos on vivia la jove, situat al número 139 de l'avinguda dels Països Catalans de Salt.

Tots els membres del jurat van estar d'acord en què Terrones va actuar a traïció, perquè quan va atacar la xicota amb una navalla, la jove estava totalment desprevinguda i no va tenir cap mena de possibilitat de defensar-se. A més, el veredicte també recollia que el processat va escollir a consciència l'escenari del crim.

I és que Juan Luis Terrones va aprofitar que el pati interior que donava accés als pisos era un lloc fosc i on pràcticament no hi passava mai ningú. A més de totes les proves que incriminaven directament l'acusat, el jurat popular també va basar el veredicte en les declaracions que Terrones va fer, tant al judici com durant la instrucció del cas, on va reconèixer ser l'autor del crim.

Per això, a l'hora d'estimar atenuants, la sentència aplica al condemnat el de confessió (cosa que també recollia el veredicte). I és que, aquella mateixa matinada, després de conduir fins a Mataró -on vivia amb els seus pares- Terrones va trucar al 112 i va confessar als Mossos d'Esquadra haver apunyalat la xicota. I més tard, davant del jutge, durant la reconstrucció dels fets i, finalment, a la declaració dins la mateixa sala de vistes de l'Audiència de Girona, l'acusat va reiterar ser l'autor del crim.

Desestima l'agreujant de parentiu
A diferència del què recollia el veredicte, però, l'Audiència de Girona desestima aplicar a Juan Luis Terrones l'agreujant de parentiu. La sentència, de la qual ha estat ponent la magistrada Fátima Ramírez, considera que la relació amorosa que mantenien l'acusat i la víctima, i el fet que planegessin anar-se'n a viure junts a Badajoz, no són motius suficients per aplicar aquesta circumstància agreujant.

"La relació d'afectivitat existent entre ells, tot i que es pogués considerar estable per la seva durada -vuit mesos- i l'existència de plans de vida en comú futurs, no poden ser assimilats a la relació matrimonial en no existir vida en comú o convivència", indica la sentència.

És a dir, l'Audiència de Girona considera que l'agreujant de parentiu es podria aplicar si Terrones i la víctima haguessin conviscut junts durant un temps. Però com que cadascú viva a casa dels pares (ella a Salt, i ell a Mataró), la sentència desestima aquesta circumstància modificativa de la pena.

Setze anys i 100.000 euros
Per aquests motius, la Secció Tercera de l'Audiència condemna Juan Luis Terrones a una pena de setze anys de presó per un delicte d'assassinat amb l'atenuant de parentiu. En matèria de responsabilitat civil, la sentència imposa al condemnat el pagament d'una indemnització de 100.000 euros als pares de la jove. Precisament, aquesta era la quantitat que va demanar l'acusació particular -que representa els pares- després de la lectura del veredicte del jurat popular.

La sentència no és ferma i, en un termini de deu dies, es pot interposar un recurs davant la Sala del Civil i del Penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).