No dura buit ni un sol dia: el pis desallotjat dimecres a Rocafonda torna a estar ocupat

“Teníem claríssim que no passaria ni un dia sense que ocupessin de nou el pis, i així ha estat”. La presidenta de la comunitat de veïns del bloc de la carretera de Mata, al barri de Rocafonda de Mataró, on ahir dimecres es va dur a terme el desnonament d’una família amb dos menors, entre ells una nena discapacitada, ha vist confirmats els seus pitjors presagis. El pis desnonat ja té nous inquilins il·legals. “Les màfies vigilen constantment, sabien que quedaria buit, i com hem viscut en altres ocasions, no deixen passar ni un dia per col·locar-hi algun altre pretendent” explica Marta Buch, farta d’una situació tan previsible com absurda i que s’ha repetit en altres anys.

En un pont de la Puríssima de fa 4 anys es van ocupar tots els pisos buits

La situació d’aquest bloc, de construcció relativament recent, és força complexa. Dels 14 habitatges que el conformen, 10 estan ocupats il·legalment i només en quatre hi viuen els seus propietaris reals, inclosos Buch. Una situació que es remunta a fa poc mes de quatre anys, quan en qüestió de dies van ocupar tots els pisos que hi havia buits. “Va ser durant un pont de la Puríssima, ens van rebentar el pany del carrer i quan el vam canviar no van trigar res en trencar-lo de nou, així que ja sabíem què passaria”, rememora Buch. 

Ben aviat el bloc es va omplir d’ocupes, i la presidenta de la comunitat va decidir que, malgrat l’anomalia de la situació, actuaria com marca el seu rol. “Vaig fer un bombí nou a l’entrada i nous jocs de claus i vaig anar a cada pis a oferir-los” recorda. En un primer moment ningú li va obrir la porta; la primera família en fer-ho va ser la d’en Moha i la Najlae, la parella amb dos fills a qui finalment van desnonar ahir dimecres en l’onzè intent de desallotjament judicial. 

"Jo vull ser la presidenta de tothom, ocupa o no"

“Finalment vaig poder parlar amb tothom, sovint en francès perquè molts d’ells, d’origen magribí, no entenien el català ni el castellà, i els vaig dir ‘jo vull ser la presidenta de tothom, ocupa o no, no vull diferències entre ningú, el que passi de portes endins de cada casa és problema vostre però la comunitat és meva i la vull neta, ordenada i sense conflictes’. I així va ser”, rememora Buch. 

Excepte algun cas concret que la pròpia comunitat, amb diàleg, va aconseguir solucionar, el perfil dels ocupants dels pisos que estaven buits sempre ha estat molt tranquil i poc conflictiu. “Tinc un grup de whatsapp amb tots els residents, ocupes i no ocupes, on tractem qualsevol problema que sorgeixi, i se soluciona”, explica la presidenta, que assegura que no sap quan de temps durarà aquesta sort. “Aquesta dinàmica es pot trencar cada cop que queda un pis buit i l’ocupen de nou”, assenyala.

Les màfies que ocupen pisos per revendre’ls o rellogar-los, molt actives a Mataró, tenen aquest edifici de la carretera de Mata entre cella i cella. I cada cop que en marxa algú, és qüestió d’hores que hi entrin de nou. Fa unes setmanes, explica Buch,es va produir un intent previ de desallotjament de la família d’en Moha i la Najlae, que es va poder aturar al darrer moment. La parella va haver d’anar als Jutjats de Mataró per signar la suspensió del llançament; quan va tornar a casa, en qüestió de ben poques hores, es va trobar el pis ocupat. Gairebé en un obrir i tancar d'ulls.

Han calgut onze intents de desallotjament per fer fora els actuals inquilins però l'immoble no ha durat buit ni un sospir

Davant d’aquest fet, tothom al bloc de la carretera de Mata sabia al 100% que, quan es produís el desallotjament de la família, el pis no duraria buit ni 24 hores. I així ha estat; ahir mateix va ser ocupat de nou. Cerberus, el fons voltor propietari del pis, ha necessitat onze intents de llançament per la via judicial, per fer fora a una família que no generava cap conflicte, que havia reclamat pagar un lloguer social com ho contempla la legislació actual, que té una filla amb discapacitat mèdica del 45% acreditada per informes mèdics. No ha volgut negociar en cap moment; de fet, segons expliquen els moviments socials pel dret a l’habitatge, és impossible dialogar amb aquestes organitzacions, i la pròpia Buch també ho lamenta: “tant de bo tingués almenys un nom o una cara a l’altra banda amb qui poder parlar perquè sabessin quin és el preu que paguem per les seves accions, però no hi ha manera”. Cerberus no ha parat fins fer-los fora, però l’immoble, com tothom preveia, no ha durat buit ni un sospir. Una situació kafkiana que té els veïns de Rocafonda totalment farts i que mostra com de lluny s’està de trobar una solució al problema de les ocupacions i de la manca d’habitatge a ciutats com Mataró.