Els pares de dues nenes russes exculpats d'abusos clamen recuperar-les

Els pares de dues nenes russo-suïsses residents al Maresme i tutelades per la DGAIA des del juny reclamen a la Generalitat que els retornin les menors, ingressades en un centre residencial per a menors, perquè els Mossos d'Esquadra i un jutjat d'Arenys de Mar ja han dictaminat que no hi ha indicis de maltractaments, desatenció o abusos sexuals. No obstant, la DGAIA sosté que encara hi ha prou indicis per mantenir-ne la tutela i s'està tramitant el trasllat de les nenes a Suïssa perquè visquin amb la família extensa del pare. Mentrestant els pares no van veure les filles fins a l'agost i actualment només les poden veure una hora a la setmana en un punt de trobada de la DGAIA, segons ha explicat l'Elena L., en una entrevista amb l'ACN.

La mare, Elena L., d'origen rus, vivia en una localitat del Maresme amb les dues nenes, de deu i sis anys, mentre que el pare, suís, viu al seu país d'origen i viatjava molts caps de setmana per veure-les. No obstant, l'escola privada de les menors va denunciar un suposat abandonament de les obligacions parentals a la DGAIA, que va decidir assumir-ne la tutela a mitjans de juny de forma urgent davant de certs indicis de risc cap a les menors. La interlocutòria judicial no veu prou indicis per investigar els pares per aquests suposats abusos o maltractaments, però tampoc ordena a la DGAIA que retorni les nenes als pares, i la DGAIA no té constància formal de cap arxivament.

Les primeres sospites apuntaven que la mare no duia sempre les filles a l'escola, que s'absentaven molt sovint, durant tres mesos de la pandèmia van estar al Carib, o arribaven tard sense motiu, que les anaven a recollir persones desconegudes, i que havien canviat d'escola els últims anys. També alertaven de possibles abusos sexuals, mala alimentació i altres mancances emocionals, o fins i tot que no eren les filles de qui deien ser els seus pares. El 17 de juny passat la DGAIA es va quedar les nenes, sense que l'escola hagués demanat explicacions a la mare sobre les suposades irregularitats, diu l'Elena.

Els pares només van poder parlar amb les seves filles algun cop per telèfon i no les van veure fins el 18 d'agost. La mare desmunta una a una "les mentides" de la DGAIA, i assegura que ha aportat proves que contradiuen la primera versió de la Generalitat. Per això i després de la investigació policial, el jutjat va resoldre fa poques setmanes que no hi havia prou indicis de delicte contra els pares, però no va arxivar la investigació ni va ordenar a la DGAIA que retornés les menors als progenitors.

La mare es mostra preocupada per l'estat de salut i psicològic de les seves filles i pel fet d'haver perdut moltes classes, sobretot de llengües. És molt crítica amb l'actuació de la DGAIA, i només espera que reconegui el seu error, rectifiqui i els hi retorni les seves filles. També assegura que les nenes no estan bé al Centre Residencial d'Acció Educativa (CRAE) on viuen i que cada cop que es poden veure les troba en pitjor estat físic i anímic.

La DGAIA vol les nenes a Suïssa

Mentrestant, la DGAIA, segons ha pogut saber l'ACN, manté contactes amb els consolats de Rússia i Suïssa, i actualment s'estan fent els tràmits administratius al govern espanyol i en un jutjat de Madrid perquè les nenes puguin anar a viure amb la família del pare a Suïssa, cosa que encara pot trigar unes setmanes.

Segons han explicat a l'ACN fonts de la DGAIA, l'administració tutelar no ha rebut la notificació d'arxivament del cas, i que tot i així no descarta que hi pugui haver desamparament. Per qüestions de confidencialitat, la DGAIA no pot compartir el contingut dels expedients i dels procediments que té oberts a fi de preservar al màxim la seguretat i la intimitat dels menors d'edat que atén. No obstant, i en termes generals, davant d'un suposat delicte, com seria el cas de maltractament o abús sexual a infants, s'ha d'informar al jutjat, cosa que pot fer la DGAIA o un hospital si es detecta en l'àmbit sanitari, instant-lo a investigar els fets. Si el jutge ho estima convenient, pot demanar als Mossos d'Esquadra que iniciïn una investigació, cosa que va fer el jutjat d'Arenys.

La DGAIA davant de certs indicis pot declarar una situació de desemparament dels menors i adjudicar-se la tutela amb una resolució motivada, que es notifica a les parts afectades i al ministeri fiscal per tal que es garanteixin els drets de les persones afectades.

La DGAIA admet que la decisió no és "fàcil, però s’ha de prendre pel benestar dels infants, no és ni aleatòria ni subjectiva". El desemparament sempre és la darrera opció, i abans de prendre aquesta decisió s’exploren altres mesures. S’ha de tenir en compte que en cada una de les intervencions d’aquest tipus hi prenen part entre 15 i 20 professionals des de psicòlegs fins a treballadors i educadors socials i almenys dos equips d’atenció diferents. Per tant, l'administració assegura que "no és una decisió arbitrària, sinó molt meditada i que abans s’ha abordat a través d’un treball que implica el saber i els coneixements de diversos professionals de diferents disciplines (juristes, psicòlegs, treballadors socials, educadors socials i fins i tot jutges), de diferents administracions (ajuntaments, consells comarcals i Generalitat) i de diferents institucions (serveis socials, àmbit de la salut, de l’ensenyament, de l’educació en el lleure, de la justícia, dels cossos de seguretat).

En els casos en què l’infant s’ha hagut de separar de la seva família, es prioritza que estigui atès per família extensa (avis, tiets, germans) i per mantenir al màxim els vincles. De fet  la meitat dels infants tutelats per l’Administració es troben acollits en família, i majoritàriament pels seus propis familiars (un 66,9%). I l’objectiu és, sempre que sigui possible, el retorn de l’infant amb els seus pares.