En els darrers cinc anys els Mossos d’Esquadra han detectat un augment del tràfic d’haixix a Catalunya, convertint-la en la primera opció dels narcotraficants per distribuir aquesta droga al mercat europeu. Des del 2018 han comissat 40 tones d’haixix que entra a través de desembarcaments a la franja litoral i per carretera a través de l’AP7. Al 2022 es van desarticular 10 xarxes criminals i durant el 2023 s’han detingut més de 900 persones. “La pressió judicial i policial al sud de l’Estat ha fet que les organitzacions criminals es decantin per Catalunya a l’hora d’introduir a Espanya l’haixix procedent del Marroc”, ha explicat l’inspector Antoni Salleras, cap de l’Àrea Central de Crim Organitzat de la Divisió d’Investigació Criminal.
Les operacions i investigacions dutes a terme per la Divisió d’Investigació Criminal (DIC) des del gener fins el setembre d’aquest 2023 s’han incrementat respecte l’any anterior de manera notable. La tendència a l’alça de comisos relacionats amb l’haixix durant els darrers anys comporta que la lluita contra el crim organitzat especialitzat en el tràfic de marihuana i haixix sigui “una de les principals prioritats del cos de Mossos d’Esquadra”. Per aquest motiu estan “treballant per desmantellar les cúpules de les organitzacions, intervenir embarcacions utilitzades per transportar la droga des del Marroc o iniciar investigacions per blanqueig de capitals”.
La darrera de les operacions contra el tràfic d’haixix ha estat el 'cas Pekín', que ha comportat el desmantellament d’una important organització criminal que introduïa aquesta droga pel port de Mataró a través d’embarcacions d’alta velocitat procedents del Marroc. De l’operació van resultar detingudes 26 persones i es van comissar 154 fardells amb 5.500kg de haixix el passat mes de setembre.
5 tonelades confiscades en l’operació al Port
El Cas Pekin ha comportat el desmantellament d’una important organització criminal que introduïa haixix pel Port de Mataró a través d’embarcacions d’alta velocitat procedents del Marroc .Es va dur a terme en dues fases: el 5 de febrer amb la intervenció de 154 fardells amb 5.500kg de haixix i la detenció de 13 persones, arran d’un desembarcament frustrat al port de Mataró. L’organització havia contractat persones de suport (per descarregar la droga i furgonetes per transportar-la i distribuir-la). Així doncs, a l’operatiu, a banda de la droga, també es van comissar dues narcollanxes, quatre furgonetes i un vehicle de lloguer. El 13 de setembre passat es va dur a terme la segona fase, que va culminar amb la detenció de 13 persones més.
Les persones detingudes durant l’operació tenen diferents rols. Els investigadors van detenir els principals líders de l’organització, lloctinents encarregats de la logística, conductors de les embarcacions que portaven la droga del Marroc, o personal de suport que descarregava llanxes i conduïa les furgonetes.
L’actuació es va iniciar arran d’una trucada al 112 d’un vigilant de seguretat del port a les 4 de la matinada informant d’un comportament anòmal d’una embarcació que accedia al port. En aquest punt es va organitzar un dispositiu policial sobrevingut format per agents de seguretat ciutadana i investigació que va fer les primeres detencions in fraganti.
El fenomen del tràfic d'haixix
La lluita policial contra el tràfic d’haixix duta a terme pels Mossos d’Esquadra ha comportat els comís de més de 40 tones d’haixix a Catalunya des de l’any 2018. La pressió judicial i policial exercida al sud de l’Estat ha comportat que en els darrers anys els narcotraficants estableixin bases logístiques a la costa catalana i del Llevant. A diferència del fenomen de la marihuana, les organitzacions criminals utilitzen Catalunya com a una zona logística i d’emmagatzematge o com a zona de pas per transportar la droga cap a Europa.
Durant els primers nou mesos del 2023, els Mossos d’Esquadra han obert 38 noves investigacions per transport i tràfic d’haixix, han comissat 11.685 kg d’aquesta droga i han detingut 912 persones, de les quals 84 estan directament relacionades amb el crim organitzat. Gairebé el 66% de les intervencions han estat per haixix transportat per via marítima, entre comisos localitzats en desembarcaments i per troballes de fardells. El 34% ha estat relacionat amb haixix que estava sent transportat per carretera.
Durant l’any 2022 s’han desarticulat 10 xarxes criminals, el doble que l’any anterior. A tot Catalunya es van dur a terme 1.076 detencions relacionades amb aquesta tipologia delictiva i es van intervenir 7 tones i mitja de haixix, dues més que l’any 2021, o el que és el mateix, un increment del 41,3% més de droga comissada.
A Catalunya, el 2022 es van registrar sis incidents relacionats amb el transport d’haixix per via marítima, mentre que fins al setembre de 2023 se n’han detectat tretze, entre els quals destaquen la troballa de diversos fardells d’haixix a diferents punts del litoral català, la troballa d’ embarcacions embarrancades, de bidons de benzina, o fins i tot el naufragi d’una furgoneta utilitzada per a transport que va aparèixer a una cala de Begur, carregada d’haixix.
Desembarcaments
Durant l’any 2023, s’han detectat desembarcaments en la majoria de comarques del litoral català, des de la zona del Delta de l’Ebre fins a la Costa Brava. Les embarcacions utilitzades són narcollanxes, també anomenades “gomes”, que són embarcacions semirígides d’alta velocitat prohibides al territori espanyol pel decret llei 16/2018 del 26 d’octubre. Malgrat la prohibició d’aquestes embarcacions, durant el 2022 es van detectar a Catalunya drassanes on se’n fabricaven i reparaven. És el cas d’una investigació duta a terme pels Mossos d’Esquadra, la Guàrdia Civil i agents de la Direcció adjunta de Vigilància Aduanera (DAVA), que va permetre desmantellar una nau industrial on es construïen embarcacions destinades al tràfic d’haixix a Castelló d’Empúries, sobretot llanxes petites amb motors potents i molta capacitat de càrrega, i es van detenir 19 persones.
En els darrers anys, s’han detectat diverses formes per desembarcar l’haixix transportat per via marítima fins a territori català. Des de desembarcaments a les cales i platges a descàrregues directes en “guarderies” amb accés nàutic per part d’embarcacions que desenvolupen activitats piscícoles o recreatives. També amb desembarcaments a ports esportius a través d’embarcacions pesqueres o esportives que han transportat la droga fins al port.
Comentaris (3)