L'Operació Wei acaba amb només tres condemnats a sentències menors

L'Audiència Provincial de Barcelona ha condemnat a tres anys i mig de presó a tres dels sis ciutadans d'origen xinès acusats de regentar tallers tèxtils il·legals a Mataró, per un delicte d'explotació dels treballadors. Es tracta de penes menors tenint en compte l'enorme abast de l'operació policial que va tenir lloc a la capital del Maresme, anomenada 'Operació Wei', que va acabar amb 77 detinguts, va provocar un terrabastall social a la ciutat i una polèmica oberta entre l'Ajuntament i el departament d'Interior de la Generalitat.

La sentència recull com a fets provats que els tres condemnats no tenien llicència d’activitat i contractaven, per realitzar els treballs tèxtils, a treballadors de nacionalitat xinesa en situació irregular a l'Estat espanyol. Els imposaven jornades laborals de fins a 15 hores diàries sense descans setmanal ni vacances, ni tampoc retribució en cas de malaltia. Els treballadors menjaven i dormien als mateixos tallers, sense les condicions mínimes de seguretat ni de salut exigibles, i se'ls controlava estrictament les escasses sortides dels mateixos. 

Malgrat les tres condemnes, és difícil contradir que el resultat final de tot el procés sigui decepcionant, davant la magnitud de l'operació que va tenir lloc fa cinc anys i mig. Uns 750 agens dels Mossos d'Esquadra van realitzar a Mataró el major desplegament policial de la seva història, el dia 16 de juny, per intervenir en més d'una setantena de tallers tèxtils presumptament clandestins, i també habitatges, propietat de ciutadans d'origen xinès. A més de la detenció de 77 persones, els Mossos van explicar que s'havien alliberat 450 treballadors de les seves condicions d'explotació. Tot plegat, amb l'objectiu de desarticular les presumptes màfies que hi havia darrere d'aquests tallers. 

Conseqüències socials
L'operació va agafar el govern municipal, llavors el tripartit, completament d'imprevist. El departament d’Interior de la Generalitat no va avisar l’Ajuntament, un fet que l’alcalde Baron va atribuir a un “error de protocol”. A més, va provocar greus problemes socials a Mataró, ja que dies després de la redada es va posar de manifest que aquests centenars de treballadors "alliberats" no tenien on viure un cop s'havien clausurat els tallers. A més de manifestar-se al passatge Aneto contra el tancament dels mateixos i reclamar que no tenien res a veure amb la màfia, al cap de dos dies uns 200 ciutadans xinesos es van concentrar davant la seu de Via Pública per reclamar un lloc on dormir. Molts d’ells van haver de passar la nit al ras, dormint a la platja o a les muntanyes. 53 d'aquests afectats eallotjats pels Serveis Socials a l’albert de Torre Ametller de Cabrera de Mar. A la resta se’ls envia a l’Oficina Social d’Atenció Integral de les Tres Roques. "Ens hem sentit sols", va dir l'alcalde, en referència al paper que va haver de jugar l'Ajuntament per fer front a les conseqüències de l'operatiu.

Operació desinflada
L'Operació Wei ja va mostrar signes de desinflar-se quan cap dels 77 detinguts va acabar a la presó (llibertat amb càrrecs i sense fiança com a màxim). Una trentena dels tallers precinats estaven funcionant de manera legal perquè disposaven de llicència municipal. L'Ajuntament i el sector tèxtil mataroní va reclamar-ne la reobertura, ja que aquests tallers tenien comandes pendents i la situació estava afectant l'economia local. Cinc mesos després, el jutge acordava l'aixecament del precinte de 59 dels 72 tallers. La sentència judicial d'aquesta setmana posa fi al capítol.