Capgròs
La va parir i la va sentir plorar, però mai va arribar a tocar-la ni a veure-la. Tampoc la va poder enterrar perquè no va tenir accés als suposat cadàver ni als informes mèdics que certificaven la seva mort. La mataronina Anna Páez va tenir una filla a l’Hospital de la Vall d’Hebron l’any 1981, i va sortir de l'hospital amb l'única explicació que la seva filla havia mort. Creu fermament que la seva filla va ser robada. Se sospita que a Catalunya hi ha hagut milers de casos de nadons desapareguts en hospitals durant el franquisme i fins ben entrada la dècada dels anys noranta, i segons dades de l’associació SOS Bebès Robats, actualment hi ha 296 denúncies presentades, de les quals, Fiscalia només n’investiga 8.
L'Anna va començar a sospitar que la seva filla potser no era morta l'any 1982, amb la publicació d'un cas a la revista Interviu. Havia perdut la seva filla un any abans. "Sempre tenia el dubte, si tens una criatura i la veus néixer i morir, no hi ha marge, però si no te la deixen veure i no tens els seu cadàver? Em van dir que s'havia mort però que era millor que no veiéssim el cos. Estàvem tan atordits aleshores que vam acceptar", rememora l'Anna. Ella no va fer el dol, i assegura que sempre ha tingut clar que la seva filla és viva. Remarca que el patró dels testimonis arreu de l'Estat és el mateix: "Busques papers i no te'n donen, els bebès no estan registrats enlloc, ni tu tampoc, i tampoc als cementiris, i a més, moltes de les mares queden molt atordides i han rebut transfusions de sang. Tot plegat massa coincidències, i a més, que quedi clar que no érem ni solteres, ni prostitutes ni drogoaddictes, con van voler fer creure".
Els seu cas coincideix amb patrons de molts altres: no hi ha registres mèdics, no es permet veure el cadàver, la mare està atordida i ha rebut transfussions de sang
"El nostre gran problema és que els nostres fills segurament no saben que els seus pares no són biològics, molts mai sabran que poden ser bebès robats, o fins i tot teòricament adoptats, i per tant, no es faran proves d'ADN ni ens buscaran", afegeix l'Anna, secretària de l'Associació SOS Bebès Robats i mare que busca la seva filla nascuda el 1981 a la Vall d'Hebron. Deixa molt clar que "en cap cas impliquem tots els metges i infermeres d'aquella època, van ser uns quants, que si amb el Franquisme feien neteja genètica, amb la democràcia van decidir fer negoci ajudant a monges implicades venent venien les criatures".
Només 8 casos reoberts per la Fiscalia
De les gairebé 300 denúncies a Catalunya, només vuit casos s'han reobert per investigar-se. Un d'ells és el de l'Adelina Ruiz, presidenta de l'associació SOS Bebès Robats. Fa sis anys "van començar a sortir llums casos de bebès robts i això et feia adonar-te que no ets boja", explica Ruiz, que recalca per què el seu cas és dels pocs que s'ha reobert a Catalunya. “Fa poc vaig aconseguir un document on consta la meva entrada i sortida de l’hospital. I sort d’això, és la prova que no m’ho inventava i ha servit per reobrir el meu cas, perquè tinc un número d’historial i la sorpresa és que apareixia una altra mare, per tant, la documentació havia estat manipulada”,explica. Ha tingut més sort que altres mares, que no tenen ni un sol document i la Fiscalia no té base per treballar: "Moltes criatures no apareixen en cap registre, ni de vius ni de morts, tampoc als cementiris, i els metges i infermeres que les van tractar, o estan morts o no es coneixen", lamenta la presidenta de SOS Bebès Robats.
A diferència de l’Adelina, el cas de l’Anna no està sent investigat. Fa 11 anys va preguntar per la seva filla a Cementiris, i li van dir que “no hi era, que els tiraven en fosses comunes”, recorda l’Anna, que va quedar molt tocada. Però el 2010, amb el boom de casos fets públics, va continuar investigant, sense èxit: “La majoria de papers estan cremats o destruïts, i ja no pots denunciar l’hospital perquè el delicte ha prescrit, només pots continuar pel fet que la desaparició d’un nen, fins que no aparegui és un crim de lesa humanitat”, explica l’Anna.
Comentaris