Els atropellaments a Rodalies, una tragèdia difícil d'evitar i que col·lapsa el servei

Els usuaris de Rodalies i la ciutadania en general veu amb perplexitat i preocupació com s’acumulen els casos de suïcidis a la línia R1 del Maresme, amb tres en menys d’un mes (24 de febrer i 8 i 16 de març). No és un problema exclusiu de la comarca, ja que segons fonts de l’empresa, aquests incidents es produeixen per igual al conjunt de la xarxa del país (dimecres passat, poques hores després de l’atropellament a Mataró que va deixar una persona ferida crítica, se’n va produir un altre a Vic).  En els darrers dos anys s’han produït de mitjana una seixantena d’atropellaments a les línies de Rodalies de Catalunya, més d’un 80% dels quals per suïcidis, ja siguin consumats o que queden en intent.

Hi ha un atropellament per setmana a Catalunya, la majoria per suïcidis

Es tracta d’un problema molt greu a tots els nivells, en primer lloc, evidentment, per a les víctimes i les seves famílies, però també per al servei de trens i els seus usuaris, ja que aquestes incidències obliguen a tallar el trànsit ferroviari durant diverses hores i col·lapsen el sistema. Segons explica a Capgros.com Antonio Carmona, portaveu de Rodalies a Catalunya, la xifra de suïcidis a la xarxa de rodalies no ha anat en augment en els darrers anys, i per tant és una situació que pateixen des de fa ja molt de temps.

La majoria de persones que opten per llençar-se al pas del tren per suïcidar-se ho fan des de punts d’accés “no autoritzats” a les línies ferroviàries, però on sovint és molt fàcil entrar-hi ja que no estan prou protegits. Aquest és el cas de l’intent de suïcidi que es va produir dimecres a Mataró, a l’alçada del carrer Floridablanca, on el mur que separa la via de l’avinguda Maresme no fa ni un metre d’alçada. Saltar a les vies del tren és molt senzill en bona part de les instal·lacions ferroviàries mataronines; impedir-ho implicaria establir quilòmetres de tanques a ambdós costats de la via.

“La protecció de les infraestructures és una qüestió que depèn d’ADIF, i aquí poca cosa més podem dir”, afirma Carmona, que insisteix que Renfe és l’operador del servei i que no poden “entrar a analitzar un àmbit que no és de la nostra competència”. Però és el servei qui es veu directament afectat per aquest fenomen. “És massa habitual”, reconeix, i els problemes que se’n deriven són múltiples.

Un 80% dels maquinistes atropellen almenys a una persona durant la seva carrera

“És obvi que qui ho pateix més és la víctima i, en el cas dels suïcidis consumats, la seva família”, afirma el portaveu de Rodalies. Però hi ha altres col·lectius afectats, entre ells els maquinistes que atropellen a les persones suïcides. “Tenim un protocol establert amb suport psicològic per a ells”, assenyala Carmona. Segons un reportatge publicat pel diari El Mundo l’any 2016, un 80% dels maquinistes de Renfe atropellen almenys a una persona al llarg de la seva carrera professional.

Cada atropellament suposa afectacions de mínim dues hores al trànsit de trens

Cada atropellament, a més, suposa un trasbals molt important per al trànsit de trens. “En cas de mort, tenim com a mínim dues hores d’afectacions”, assenyala Carmona, ja que habitualment l’autoritat policial decreta el tall de circulació en els dos sentits, i cal esperar a l’arribada i actuació dels forenses, entre d’altres passos. Això comporta que el servei es vegi alterat i que els usuaris arribin tard al seu destí, quelcom que genera moltes queixes per part d’uns viatgers que ja pateixen altres problemes derivats de la manca de fiabilitat de Rodalies.

Més enllà que sigui responsabilitat d’ADIF la gestió de la infraestructura, sembla impossible que l’accés a les vies es pugui tancar completament al llarg de tot el recorregut, malgrat que es puguin fer actuacions puntuals en els llocs no autoritzats on l’accés sigui més fàcil. La solució ha d'anar més enllà de l'establiment de barreres, encara que això també sigui necessari. "És difícil -diu Carmona- perquè es tracta d’un problema social molt greu que requereix d'una resposta global”. Un problema derivat de la crisi social i sanitària que es pateix en l'àmbit de la salut mental, que ha empitjorat arran de la Covid i dels efectes socials i econòmics de la pandèmia.

L'epidèmia silenciosa dels suicidis

El suicidi és una de les principals causes de mort a l'Estat espanyol, i se sol anomenar "l'epidèmia silenciosa". Des de l'any 2008 és el primer motiu de mort violenta o externa per davant dels accidents de trànsit. Els casos han anat en augment arran de la pandèmia de Covid, que ha tingut efectes devastadors en l'àmbit de la salut mental. Malgrat que la taxa de suicidis és menor que al conjunt de la Unió Europea, el 2020 Espanya va marcar un rècord negatiu en aquest àmbit, ja que va ser l'any en que es van registrar més suicidis en la història del país des que es disposen de dades.