Un 2020 marcat per la inseguretat ciutadana

La inseguretat ciutadana és, com totes les percepcions, quelcom subjectiu. Des d’un punt de vista personal però també col·lectiu. Però el dia a dia, les notícies i les estadístiques poden reforçar aquestes percepcions i la sensació que Mataró ha estat durant bona part del 2020 una ciutat més insegura als carrers ha estat compartida. Del primer fins a l’últim dels ciutadans (ja que va ser un problema reconegut pel propi Ajuntament i els cossos de seguretat, sobretot a inicis d’estiu amb el desconfinament) han notat aquest problema, que s’ha intentat mitigar com s’ha pogut.

L’Ajuntament va reconèixer el problema en aquest àmbit

El relat oficial de l’Ajuntament atribuïa la crisi de diferents robatoris i successos (molts de nit però també de dia) a dues causes principals. La primera, la relacionava amb algunes de les ocupacions conflictives que hi havia a la ciutat i que concentraven alguns dels autors d’aquests delictes de diferent índole. De l’altra, atribuïa a una major pressió policial a Barcelona capital el ‘desplaçament’ d’alguns individus i problemàtiques associades, de la qual Mataró n’hauria estat un receptor singular. La successió de notícies al voltant de problemes de seguretat va acabar, fins i tot, per fer néixer un polèmic moviment anomenat Patrulla Vecinal de suposades patrulles ciutadanes per garantir la seguretat i la convivència. 

1. Els delictes que creixen

 Durant els darrers 12 mesos el nombre de robatoris ha augmentat un 46% respecte al mateix període de l’any passat. Entre l’octubre de 2019 i el setembre d’enguany s’han registrat 234 robatoris, respecte als 160 de l’anys anterior. Unes dades molt preocupants, que s’acompanyen de l’augment de robatoris amb intimidació i violència a la via pública (13,7%), així com a l’interior d’empreses (14,6%), malgrat que el nombre total de delictes a la ciutat ha viscut un descens generalitzat del 5,9%. Per tant s’aprèn quina és la tipologia delictiva creixent i quines han estat les seves víctimes propiciatòries.

2. La sensació es retroalimenta

L’especialització d’alguns individus o grups organitzats en operacions llampec ha fet en molts casos quasi impossible d’enxampar in fraganti els autors d’aquesta tipologia de robatori. Altrament, és perillós que s’alimentin els discursos d’exclusió i oci cap a col·lectius, i no persones, així com la percepció que es pot actuar amb impunitat en àmbits tant nocius per la convivència com els propis robatoris amb violència o el tràfic de drogues. Que territorialment les problemàtiques estiguin localitzades i arrelades tampoc ajuda a frenar l’espiral.

3. La Policia Local es passa de la ratlla

Parlar de seguretat també és fer-ho dels cossos policials i a Mataró, a banda de la ja citada demanda de més efectius de Mossos d’Esquadra elevada a la Generalitat, hi ha hagut la problemàtica de la Policia Local que ha espetegat, traspassant tots els límits, just el darrer mes del 2020. La mala maror interna al cos, juntament amb problemes d’absentisme professional i tensió laboral entre el sindicat majoritari i els comandaments venien de lluny però han acabat per deixar la ciutat nits senceres sense cap agent al carrer, en una vaga encoberta no reconeguda davant la qual l’Ajuntament ha admès la gravetat del problema i ha intentat resoldre-ho sense massa convenciment. Una ciutat amb problemes de seguretat no pot tenir un cos policial propi que no estigui al 100% implicat.