Capgròs
Àngela Suárez és una jove volcalista terrassenca de naixement però argentonina d'adopció. El dia 18 a la nit va fer gala de la seva imponent veu en un concert a la Sala Clap consistent en boleros, estàndards de jazz, cançons pop i dos temes propis. La vocalista va estar acompanyada per la seva virtuosa banda, formada pel pianista Jaume Vilaseca, el contrabaixista Chris Merryman i el bateria Michael Weiss. El motiu de la visita era la presentació del seu primer disc, Te encontré, del qual es poden baixar alguns temes a la pàgina web www.angelasuarez.net.
Ja hem tingut el plaer d'escoltar la teva veu altres vegades. Et sents com una figura musical habitual a Mataró?
No et pensis. Ara feia ja un any que no hi actuava, però la veritat és que ja tenim un grup de seguidors i de gent que ens coneix. Però sí, d'alguna manera formem part de la vida cultural de Mataró i això és un plaer molt gran.
Què es pot trobar a Te encontré, el vostre primer disc?
És una insensatesa. És tot el que he fet, i tot el que m'agradaria fer. Per tant, són catorze temes que van des dels clàssics del jazz a boleros, dos temes propis, etc. És una explosió de feina i una gran mescla. Dic que és una insensatesa perquè no té cap fil conductor, que en propers treballs si hi serà.
No tens por que la gent que t'identifica amb el jazz el trobi massa eclèctic?
No, perquè el jazz no només són balades i ja ho haviem anat mesclant tot, des del Billy Joel fins el What's going on? del Marvin Gaye més funky. La música és com tot a la vida, de vegades necessites un espai més íntim i de vegades una explosió. De totes maneres és Àngela Suárez concentrada.
Amb quina cançó del disc et quedes?
És molt difícil, però triaria Te encontré, perquè és pròpia i em fa sentir molta satisfacció. D'alguna manera em fa sentir molt feliç.
Com vas començar a cantar?
De petita a l'escola de monges. A la classe de música ja em demanaven que cantés, quan ens quedàvem soles cinc minuts. Tinc aquesta necessitat des de ben petita, me'n recordo dels programes de la tele 300 Millones o Aplauso que em meravellaven.
Tens algun referent musical?
Sí, en tinc molts. La Lola Flores, per exemple, o el Frank Sinatra i la Bárbara Streisand. De la meva infantesa també recordo Las Grecas, Celia Cruz
Vaig començar amb el jazz perquè et permet barrejar totes aquestes influències.
Com has educant la teva veu per arribar a dominar tants registres diferents?
No és que tingui una tècnica meravellosa, però me'ls faig meus. Antonio Machín o Marvin Gaye, per exemple, me'ls faig a la meva manera. Els sento com tal, els interpreto i els passo pels tamís de l'Àngela. No aspiro a copiar, sino a fer-me la pregunta de com ho cantaria jo. El millor que em pot dir la gent és que s'oblida que canto versions.
Ets una vocalista molt sensual, dirigeixes la teva mirada a la gent, gesticules constantment
Sí, em surt d'aquesta manera. La gent necessita rebre una història real, i no és que em plantegi com interpretar-la, surt espontàniament. Busco molt el contacte, perquè la gent sàpiga que els hi vull explicar algo.
Tens una banda magnífica
Sí, aquesta sí que és la veritat més gran. Realment és una banda molt bona. És el resultat de molts anys, som quatre que ens entenem molt bé. Fa un any i mig que estem junts, però amb en Michael Weiss ja fa tres anys. Estan molt involucrats amb el projecte i a més tenen possibilitats creatives, aquest disc és fruit de tots. És un gran luxe poder treballar plegats.
Deu ser difícil fer música personal quan el mercat està tan malament
Sí, el problema més gran és la pirateria, i sobretot el poc interès general. Els mitjans influencien molt i la gent no pot triar. Falten alguns programes de música i gent que cregui en nosaltres, promoció
Tot és un peix que es mossega la cua. El mercat està saturat per propostes comercials i les propostes diferents no tenen lloc. Potser caldria parlar amb els polítics per donar a la gent la opció de triar. S'haura de començar pels ajuntaments, les escoles, etc
L'Àngela Suàrez i la seva banda toquen cada dimarts a les 23h. a la prestigiosa sala JazzRoom/La cova del drac de Barcelona.
Comentaris