Solà obre els actes de l’any Coromines a Mataró

El lingüista i catedràtic de la Universitat de Barcelona Joan Solà va donar ahir dimecres dia 7 al vespre el tret de sortida als actes de l'any Joan Coromines amb una glossa del filòleg maresmenc en la qual va repassar els seus mèrits acadèmics i va amanir-los amb diverses anècdotes sobre la personalitat de Coromines. La conferència, titulada Joan Coromines. L'home i el savi al servei de la llengua, suposava també l'acte institucional que la ciutat organitzava, amb al col·laboració d'Òmnium Cultural i el Consorci de Normalització Lingüística, amb motiu de la Diada de l'11 de setembre.

En la primera part de la conferència, Solà va repassar els inicis del filòleg, interromputs per la Guerra Civil, que va obligar-lo a exiliar-se. Els primers anys fora de Catalunya els va dedicar a fer diversos estudis sobre la llengua castellana. En aquests anys, Coromines va estudiar Filosofia i Lletres i Dret a Barcelona, Llengua i Literatura Romàniques a Montpeller, a Madrid va fer-hi el doctorat i va completar-ho tot plegat amb beques a Zurich i París, entre d'altres. Coromines, un home “d'una intel·ligència extraordinària” segons Solà, dominava totes les llengües romàniques.

Solà va destacar l'enorme capacitat de treball que tenia Coromines, capaç de dedicar dotze hores diàries redactant, cosa que li feia impossible seguir la bibliografia sobre romanística que anava apareixent, una bibliografia “que ell havia mobilitzat”. Solà va il·lustrar-ho amb tres cites de tres homes de llengua. En l'homenot que li va dedicar, Pla deia de Coromines que era “l'home que treballava més del país”, mentre que Badia i Margarit considerava que “per Coromines, viure i treballar volen dir el mateix”. Per últim, Narcís Garolera va definir el filòleg amb tres substantius: “memòria, enteniment i voluntat”.

En les seves obres científiques, Coromines treballava la fonètica, la síntaxi, la morfologia i la semàntica de les paraules i els topònims, i sovint ho completava mb notes geogràfiques i literàries. Fins i tot, en ocasions, afegia opinions personals, les seves fòbies i les fílies. Solà va llegir algunes d'aquestes opinions, com ara, un elogi a la ciutat de Sueca o un poema en alemany burlesc dedicat al també filòleg Germà Colon.

Per a fer l'Onomasticon Cataloniae, una de les seves principals obres juntament amb el Diccionari Etimològic i Complementari de la Llengua Catalana, Coromines va recórrer dos mil municipis del país amb llibreta, llapis i motxil·la i parlant amb gent de cada poble, cosa que va provocar-li algunes sorpreses. Solà va explicar que en una ocasió un guàrdia civil en assabentar-se que buscava paraules va aconsellar-li marxar d'allà: “Si usted busca palabras, donde se habla bien es en Valladolid”.

Abans d'acabar, Solà va llegir el què deia Coromines sobre Mataró i alguns dels topònims propers. Així, els assistents van escoltar els comentaris del filòleg sobre Malgrat, Palafolls o Mata, passant per les referències a un Pla de Boet al Pirineu o un Callao al Perú i arribant a l'evolució al llarg dels segles del nom de Mataró: Materón, Castri de Mataro o Castro de Materon.