Potser aquest títol sembla només una manera de cridar l'atenció, en certa manera ho és. Però amb ell també intentem anar més enllà. Els grecs van matar Sòcrates amb el que es coneix com la mort dolça (veure la Cicuta), nosaltres l'estem ofegant. La mort de Sòcrates representa la mort de la Filosofia. Tornar-lo a matar simbolitza la situació que alguns docents de filosofia volem posar de manifest el proper 14 de maig a Mataró amb un acte que tindrà lloc a les 12 del migdia a la Plaça de l'Ajuntament.
Des del Grup de Treball de Filosofia del Maresme creiem que la Filosofia és important, especialment en els moments que vivim, perquè sospitem que cal que els joves es formin d'una manera realment significativa, que tinguin les competències necessàries per enfrontar-se al món. Considerem que la Filosofia ajuda a desenvolupar l'esperit crític, és a dir, la capacitat de pensar per un mateix. També desenvolupa l'escolta activa, el saber atendre els altres d'una manera crítica, autònoma, però respectuosa. La filosofia incentiva el geni, la competència de raonar per un mateix i pensem que això sempre dóna nord a la nostra vida, ens dóna els recursos necessaris per acarar el futur, sempre incert.
Val a dir però, que la matèria de Filosofia no té el monopoli del saber crític. Faltaria més. Però sí constatem que aspectes dels sabers que anomenaríem filosòfics no són tractats per cap altra matèria, com ara, els sabers ètics, els mètodes de la ciència, la bioètica, la tecnoètica, temes tant punters avui en dia. Aquests sabers corren el risc de quedar dispersos si no tenen un cos compacte en una matèria, que, ara com ara, ha desaparegut amb la remodelació del currículum dels estudiants de secundària.
La vida és una elecció els actes de la qual no només s'aboquen a la nostra individualitat. A la pàgina web Philosophy Experiments se'ns planteja un dilema ètic: Should you kill the fat man? Disjuntives com aquesta ens fan autoavaluar la nostra coherència personal, preguntar-nos el per què dels actes. Matem a una persona per a salvar-ne 5? Què ha de ser abans, l'utilitarisme individualista o la col·lectivitat? O la majoria? Al marge de les opinions enfrontades, som capaços d'arribar a un consens, de posar-nos d'acord?
Amb tot això volem posar de manifest que diàriament ens trobem amb dilemes ètics i com a éssers socials que som, no podem desvincular la nostra individualitat de la comunitat. Creiem que els dilemes morals i els dilemes polítics són el cor de la Filosofia i l'Ètica que s'hauria d'ensenyar als centres.
Si fem una traducció convencional del mot filosofia podem dir que etimològicament prové de phylos, amor, i sophya, saviesa. Així, la podríem traduir com anhel, desig, afany de saber, també per recerca del coneixement, amor a la saviesa. El que intentem des del Grup de Treball de Filosofia del Maresme és incentivar aquest desig de saber. És per això que el proper 14 de maig hem organitzat una sèrie d'actes: una conferència a càrrec del professor Jordi Rodon a les 10 del matí a la Sala Cabanyes i una batukada amb la Tribukada, una performance, un concert... a partir de les 12 del migdia a la Plaça
de l'Ajuntament. Us hi esperem!
Comentaris