Societat del benestar o benestar de la societat?

La polémica pel trasllat de la casa d’acollida Mas San Jordi del seu emplaçament actual a Cerdanyola a les instal.lacions de Pla d’en Boet a omplert els últims dies la actualitat política, veïnal i social de la ciutat. Hi ha, sembla, por a que els nens, nenes i adolescents que hi puguin anar pugin la conflictivitat al barri.

No hem d’oblidar que l’objectiu principal d’aquestes institucions és donar a aquests nens i nenes la possibilitat d’arribar a l’edat adulta amb una situació semblant a la de qualsevol altre nen o nena, és a dir, amb la possibilitat de poder viure en societat sense cap problema.

Vivim, afortunadament, en les anomenades societats del benestar. El benestar, en aquest context, és disposar de serveis públics bàsics com ara sanitat i educació, però també d’altres com cobertures socials i la protecció dels més febles i desfavorits. Els sistemes de protecció social, doncs, no només intenten cobrir algunes de les deficiències del capitalisme sinò que va més enllà i busquen activament la recuperació i integració dels individus que están en situacions de risc d’exclusió, és a dir, persones que potencialment poden patir desarrelament i marginalitat en totes les seves variants.

Tot i que obviament aquest model es pot questionar i deixant de banda aquells que en poden treure profit particular, la necessitat d’intervenció social és necessària, i més encara en els temps que corren, que les institucions publiques necessiten diners i l’opció de retallar cobertures socials és temptadora.

No és precisament això el que ens hauria de preocupar en l’afer de Mas Sant Jordi? si els infants i adolescents que es veuran afectats pel trasllat gaudiràn de les mateixes condicions o si les milloraràn, ja que la seva estància a l’institució pot ser decisiva per determinar el signe de les seves vides .