Sobrequés reclama que es recuperin els valors de la Renaixença

L’historiador Jaume Sobrequés va reivindicar ahir dimarts els valors de la Renaixença com un element a recuperar en la defensa de la identitat nacional catalana i en la construcció d’un món més solidari just. Sobrequés va protagonitzar l’acte institucional de la Diada Nacional al Saló de Sessions de l’Ajuntament, que va congregar un centenar de persones. El doctor en història per la Universitat de Barcelona va centrar la seva conferència en la commemoració del bicentenari de l’11 de Setembre que van realitzar els intel·lectuals de l’entorn de la Unió Catalanista a través de diversos articles a la revista La Renaixença, l’any 1914.

Noms com l’escriptor i polític Manel Serra i Moret, l’historiador Antoni Rubió i Lluch o l’acadèmic Joaquim Miret i Sans, retrocedint la seva mirada cap al 1714, van reivindicar un seguit de qüestions “de gran modernitat”, com va apuntar Sobrequés. “La generació de 1914 defensa un seguit de valors com la llibertat dels pobles, els drets de les petites nacionalitats i conceptes com la federació”, va constatar l’historiador, “però també mostren una gran sensibilitat per temes com la pau, la solidaritat entre els pobles i la necessitat de la fraternitat humana”.

Segons el conferenciant, la modernitat del discurs d’aquesta generació també s’assolia en la seva voluntat d’emmarcar Catalunya “dins de l’ideal europeu” i lamentant que el 1714 ho evités i situés el país en “un uniformisme espanyol molt girat d’esquenes a la realitat europea”. Sobrequés també va apuntar que aquest seguit d’intel·lectuals va reclamar la cultura com “un dels elements que ha de salvar el poble català”, així com la llengua i la memòria històrica, que “evoquen com a element bàsic per a la pervivència de la nostra identitat nacional”. Per tot plegat, Sobrequés va constatar que l’actitud i els valors d’homes com Rubió i Lluc o Serra i Moret són recuperables avui en dia. “Són gent que, al costat dels drets polítics del país, també defensava drets com la civilització, la cultura, la pau i la llibertat col·lectiva dels pobles”, va apuntar l’historiador, qui considera que actualment “es peca d’estar massa tancats en elements estrictament politics o econòmics”.