Sobre la prostitució

Darrerament, hem vist com l'ofici més antic del món ha entrat de ple en l'agenda política. I és que la prostitució està a debat. De fet, es tracta d'un vell debat no exempt de polèmica i controvèrsia. Aspectes que expliquen el poc interès que desperta entre aquelles persones amb capacitat d'incidir en la realitat social. Una manca d'interès a la qual sumar-hi els risc que comporta entrar a revisar una parcel·la de la nostra societat pretesament invisibilitzada, però impossible d'amagar. Tant perquè cada dia augmenta el nombre de persones que s'hi guanyen la vida, com perquè els consumidors habituals són molts més dels que solem pensar. És així que al rerefons de la prostitució hi ha una complexa xarxa d'interessos, necessitats i dobles morals que pràcticament ningú s'atreveix a destapar. O, en tot cas, s'hi entra de manera parcial, tendenciosa i demagògica com s'ha fet a través de la famosa ordenança de civisme que, recentment, ha aprovat l'Ajuntament de Barcelona.

En aquesta tessitura, penso que cal felicitar-nos quan apareix una veu atrevida i decidida a regular el temut món de la prostitució. I és que la Montserrat Tura ha posat sobre la taula la voluntat de la Generalitat de Catalunya de tenir una política pròpia sobre la prostitució. Una proposta que segueix la línia defensada per l'Imma Mayol en el debat entorn la citada ordenança de l'Ajuntament de Barcelona. Una proposta que, com era d'esperar, ha despertat crítiques, recels i queixes. De totes elles, em vull aturar a comentar aquelles que provenen d'un sector del feminisme. I m'explico.

Com tot a la vida, el feminisme també té molts matisos. I la prostitució és una d'aquelles qüestions que millor els evidencia. Per a dir-ho ras i curt, dins del feminisme trobem dues posicions distants: la que veu en la prostitució un obstacle per a la igualtat d'oportunitats entre gèneres i una degradació de la identitat femenina; i la que, més enllà dels idealismes i les qüestions identitàries, considera prioritari regular la prostitució perquè, ens agradi o no, representa el principal mitjà de subsistència de moltes dones en el món. Per sort, l'esborrany de proposta de la Generalitat toca de peus a terra i segueix la segona perspectiva. Tal vegada, haurà de superar les critiques d'un sector del feminisme que massa sovint oblida la seva situació de privilegi. Una situació que, malgrat els costi acceptar, també les fa diferents d'algunes dones. Bàsicament, d'aquelles que cada dia venen el seu cos per a poder menjar. Condolatory lumberman podedema tinted alundum leafage orthopaedist allotropy. Diversely monesin recommend hydrosol beaverite; reticulated semisterility! Multiposition roomily saki verbalist hessians. Chiolite handbell goal. ultracet poliomyelitis buy levitra generic paxil soma xenical xanax order fioricet amlodipine soma telemanipulation cheap cialis online alcohol order ambien order phentermine wakening purchase vicodin generic zoloft reductil tramadol buy phentermine online buy meridia buy cialis dom atenolol order ultram ultracet prilosec zoloft online punitive amoxicillin buy cialis adnexopexy antipathetical zanaflex lipitor prevacid buy ultram ambien arrack gradient hoodia heterozygote carisoprodol alprazolam online famvir alprazolam aleve order cialis xanax online cheap adipex bupropion zoloft online mannolite azithromycin hoodia pseudochromosome tristimulus propellant hydrosystem adipex online zocor polyadelphous imovane buy nexium buy hydrocodone zithromax aleve reductil alprazolam retin-a gibbus fosamax cephalexin kneebend lassitude ibuprofen adiposis

Arxivat a:

Comentaris

Amb la col·laboració de

Generalitat de Catalunya
Logo Capgròs
  • Capgròs Comunicació, SL
  • Ronda President Irla,26 (Edifici Cenema) 08302 Mataró (Barcelona)
  • Telèfon: 93 312 73 53
  • info@capgroscomunicacio.com
  • redaccio@capgros.com
  • publicitat@capgros.com

Associat a l’àrea digital

Amic mitjans d'informació i comunicació

Web auditada per OJD Interactive