Sobre la fibromiàlgia

Ja fa algun temps va aparèixer en la nostra societat una nova malaltia que s'ha anomenat fibromialgia i de la qual cada vegada hi ha més malalts.

S'acostuma a manifestar per un dolor generalitzat i esgotament que pot anar acompanyat de trastorns del son, molèsties abdominals, anquilosament, rigidesa del cos, formigueig, desequilibris , etc. El símptoma més destacat és el dolor muscular, fluctuant i variable d'un pacient a un altre. El que si és general és un estat de invalidació progressiva de la persona.

No s'ha descobert la causa i la medicina intenta diferents tractaments per alleugerir el sofriment d'aquest malalts. Molts d'ells arriben a les consultes del psiquiatra, del psicòleg, del psicoanalista buscant remei a les complicacions psíquiques que es deriven d'aquest malestar: angoixa, depressió, desmotivació, apatia, etc.

Es contemplen els trastorns psíquics com la conseqüència de la fibromialgia però no com una possible causa d'ella. Si pensem que no està produïda per una lesió orgànica es pot arribar a la conclusió de què es tracta de símptomes que apareixen al cos però què estan originats per conflictes psíquics, tal com passa amb altres trastorns funcionals.

Fa més d'un segle, Sigmund Freud durant els seus estudis a París va poder observar una sèrie de malaltes que presentaven diferents disfuncions físiques (ceguesa, paràlisi, etc.) sense que tinguessin cap lesió orgànica. Aquestes disfuncions podien desaparèixer en alguns moments per tornar a aparèixer més tard. Es tractava de les pacients histèriques del Dr., Charcot.

Freud va continuar investigant amb les seves pròpies pacients i va anar veient que molts dels conflictes que presenta aquesta neurosi es manifestaven a través de símptomes corporals sense que aquests provinguin d'afeccions fisiològiques.

La neurosi histèrica té aquesta curiosa característica de poder desviar les seves manifestacions psíquiques convertint-les en patiments somàtics.

Els medicaments i altres tractaments acostumen a fracassar amb els símptomes que pateixen aquestes persones, les quals es converteixen de mica en mica en pacients crònics.

Hauria que re plantejar-se si no seria més eficaç contemplar aquesta malaltia com una combinació de conflictes i símptomes psíquics i físics que precisen d'un abordatge més global dels essers humans que pateixen aquesta situació, per què no podem oblidar que som cos i ment i que ambdós estan permanentment interrelacionats. El dolor al cos d'aquestes persones està parlant d'un altre patiment situat a un lloc diferent.